cover

Debut discogràfic d’aquests suecs que, per portada, artwork en general i logo, diries que són uns fans de Devildriver… doncs serà que no, ja que no podrien estar més lluny musicalment parlant. Tenim a uns músics de metall melòdic (vocalista de Pyramaze i ExTad Morose, igual que Daniel Olsson a les guitarres), algun una mica més canyero (Pelle Åkerlind de Morgana Lefay), movent-se pel terreny musical d’uns Nocturnal Rites.
Metall melòdic (que no power, com se’ls defineix en molts llocs, ja que ni doble bombo ni massa velocitat en els seus temes) de veu trencada, aprofitant l’absència dels NR (sis anys ja sense saber d’ells) i dels seus més brillants deixebles, 8-Point Rose.
Cal dir que no és com si en un país de pandereta algú que no sap ni idiomes, ni té carisma, ni lideratge, ni té capacitats socials, veu com està el tema i decideix presentar-se a president del govern, i, davant la falta d’oposició, va i acaba sent-ho. No, res d’això, en el cas de Trail of Murder, sí és cert que han aprofitat la falta d’oposició, però la proposta presentada no solament és digna, sinó que és un molt bon disc, digne successor tant dels discos editats sota el regnat de Nocturnal Rites, com d’aquella petita perla dels 8-Point Rose que els va succeir.
Bon disc de metall melòdic sense estridències, que després d’un parell d’escoltes, t’enganxen tots i cadascun dels seus temes.
Lluís

band