cover

En començar a escoltar aquest disc m’ha vingut una idea al cap, que no se m’ha esborrat després de vàries escoltes del mateix: “Què bo que hauria estat aquest disc si l’hagués cantat en Jorn Lande!”
Efectivament, en Jorn Lande va marxar del grup, després va tornar, i ara se n’ha tornat a anar. En aquest disc, amb un criteri lleugerament millor que l’última vegada que va marxar, el substitut ha estat Rick Altzi, algú més afí a la música que practiquen Masterplan que Mike DiMeo, que no va acabar de quallar en aquell “MK II”.
Si seguíssim el raonament d’en Joey en Friends de “m’agrada el pastís de carn i m’agrada el pastís de nata i crema, doncs una barreja dels dos m’ha d’agradar”, doncs bé, m’agrada Rick Altzi, i m’agraden Masterplan, per la qual cosa m’hauria d’agradar aquest “Novum Initium”. I no és un mal disc, ni molt menys, amb temes bons i tot això. Però sents aquest nou disc, i t’adones que no han après res dels seus errors amb el “MK II”: han tornat a compondre cançons per a en Jorn Lande. Tornen a fer que el cantant allargui les notes i aguant les melodies, i això no ho va fer Mike DiMeo ni ho fa ara Rick Altzi, que és un magnífic cantant d’hard rock, però no li demanis que porti el pes de les melodies en una banda com Masterplan, dóna-li les cançons i que adapti les línies vocals a la seva forma de cantar.
Doncs no, volen que el substitut de Jorn Lande canti com Jorn Lande, i en lloc d’anar a buscar gent capaç de cantar així, com poden ser Nils Patrik Johansson (Astral Doors, Wuthering Heights, etc…) o Jonny Lindqvist (Nocturnal Rites), van a buscar vocalistes més rockers perquè facin de vocalistes melòdics, i no funciona, no va funcionar en el passat, i no funciona ara.
No sé si tant donar-se amb el cap contra la paret acabaran rectificant i buscaran la porta, o si, simplement, en Jorn tornarà a tornar al grup, perquè és una llàstima que temes tan bons quedin en temes normalets cada vegada que noruec grandot s’en va.

Lluís