cover

Si no fos perquè són lleugerament danesos, Shotgun Revolution es convertiria en el relleu dels ja no tan gamberrets Bobaflex al capdavant d’aquest estil tan particular, aquest hard rock modernet, punkarra i disbauxat que tant ens agrada, i que sembla ser un de les modes que menys noten el pas del temps, deixant-nos amb discos tan additius com aquest.
Tercer disc ja d’aquesta gent (encara que en algunes bases de dades solament apareixen dues), que mantenen una frescor i una originalitat increïbles avui dia, sense deixar-se portar per sons de moda, ni per productes pre-fabricats, suposo que per això han hagut d’auto-editar-se’l, al no entrar en esquemes amb vendes fixes.
Mantenen aquesta frescor perquè encara poden fer lletres sobre el que més els preocupa, sobre els seus sentiments més íntims i personals, o, simplement, sobre l’última noia que es van tirar i que no recorden perquè anaven massa borratxos.
Com passés amb Pretty Maids fa ja 25 anys, saps que són danesos perquè t’ho diuen, ja que, en el cas de Shotgun Revolution, parteixen de la base clàssica del hard rock americà, que pot anar des d’Aerosmith o Def Leppard a Bon Jovi, per després actualitzar el so, i afegir-li el gamberrisme propis dels Hardcore Superstar o Buckcherry (no cal confondre gamberrisme amb addicció a les drogues i a l’alcohol, encara que en el 99% dels casos es donin ambdues coses juntes al món de la música).
Bon disc que aferma a aquests danesos com una de les promeses de la música americana, cosa que els vindrà bé per lligar, ja que dubto que amb les lletres que fan, hi hagi masses noies que se sentin còmodes sent les seves xicotes.

Lluís