cover

Veient l’evolució de grups com Avenged Sevenfold, Bullet For My Valentine o, el que avuí ens ocupa, Trivium, es pot ratificar la màxima que diu que l’home és un animal de costums. Per ser una banda gran al S. XXI la fòrmula és clara: Fer el mateix que feien les grans bandes dels 80’s i afegir-hi una mica de modernitat en forma de Metalcore. Bé, a la fòrmula s’hi ha d’afegir també una mica de talent musical, sinó la cosa no pot funcionar mai. En definitiva, un disc ple d’himnes, solos vertiginosos, riffs heavys i producció acollonant et pot triomfar sempre, així que ¡amunt les polseres de punxes!

“Vengeance Falls” vindria a ser per la música el que un blockbuster és pel cine. Per començar necessitem a una persona coneguda darrere el projecte, en aquest cas tenim al vocalista de Disturbed David Draiman com a productor. També necessitem començar forts, posant la millor carta damunt la taula, i això Trivium ho arreglen amb “Brave This Storm”, un tema collonut, hereu de la millor versió dels Stone Sour. A partir d’aquí ja podem asseure’ns tranquilament i treure les crispetes, perquè comença una successió de temes amb molta acció i focs d’artifici però que tampoc ens acaben de portar enlloc. El final…bé, és lo de menys, perquè és possible que si la cosa ha anat bé ja t’hagis acabat fotent mà amb la mossa que tenies al costat o, en el pitjor dels casos, t’hagis clapat. El que sí et queda clar quan tot s’ha acabat és que has estat davant d’una gran producció; potser demà ja no recordaràs massa bé de què anava però si algú te’n parla no ho dubtis, somriu i aixeca el dit polze.

Ivan Cateura