cover

Com a gènere musical l’Avantgarde no ha tingut mai un gran reconeixement, ni un gran fluxe de fans, ni una estètica, ni tan sols una història ben definida. No destaca pel seu punch com el Death Metal, no és tan macabre com el Black Metal, no arriba a la teatralitat i bizarrisme del millor Gothic Metal ni als graus de complexitat tècnica del Metal Progressiu, però sí que reuneix petites porcions de tots aquests elements i, el més important de tot, de tan en tan ens deixa petites delicatessen com pot ser aquest tercer compacte de Code.

Amb un so molt natural, que no descuidat, proper al que trobariem en un local d’assaig ben sonoritzat, se’ns presenta “Augur Nox”, el nou treball d’aquest combo britànic. Com molt bé defineix el nom de l’estil musical que interpreta Code, aquest disc representa un treball  d’experimentació, sense por ni complexes, a partir de molts elements que han fet gran al Metal extrem. El recentment estrenat vocalista Wacian compta amb una àmplia paleta de registres a l’hora d’interpretar la música de Code, una gamma de recursos que moltes vegades recorda a la de Garm (Ulver, ex Arcturus, ex Borknagar), i que pot anar des de les veus més agòniques del Black Metal, fins a les més teatralitzades o ambientals dels mateixos Arcturus. Instrumentalment “Augur Nox” és un viatge complex i supraterrenal, que cedeix pocs espais de seguretat als que poder aferrar-te, i que per la seva pròpia naturalesa gairebé t’obliga a deixar-te anar sense condicions i cedir la conducció d’aquesta experiència en mans d’aquesta colla de freaks britànics.

No es tracta d’un treball senzill però val la pena endinsar-se en una experiència com aquesta, encara que només sigui per fugir alguna vegada dels discs més tòpics que ens inuden dia a dia.

Ivan Cateura