cover
Elvenking són un grup que, tot i no comptar amb un gran cantant, ni amb unes composicions massa complexes, ni aportant massa originalitat dins del folk metall melòdic (aquesta cosa gai amb flautetes per als amants del paguen folk metall nòrdic), cauen bé, i agraden.
Això passa perquè mai s’han venut, mai es van apuntar a les modes, mai es van passar edulcorant els seus temes, fan el que els agrada, i això es nota. L’única cosa del que se’ls pot acusar, és que ens van intentar colar un cd acústic com cd normal sota la premissa que seguia sent metall… és com quan la teva noia et diu “porto quatre mesos sense depilar-me, però tu tranquil, la sensació és un xic rara, però en el fons és el mateix”… doncs no.
Doncs amb aquest “The Pagan Manifesto”, Elvenking segueixen a la seva bola, folk metall melòdic, alguna coseta rara amb les veus, referint-me als cors i segones veus, la del cantant ja és així de sempre, alguna guitarra un pèl massa aguda, però que, en general, és un disc que es deixa escoltar bastant bé, i ho diu algú que ha repudiat a la majoria de bandes de folk melòdic.
Per als novells en Elvenking, doncs a tenir en compte això, el timbre del vocalista costa una miqueta d’entrar, però mai es passa dels seus límits, per la qual cosa no arriba a molestar. Per als seguidors d’aquesta banda… un nou disc més que acceptable en la seva discografia, com tots els que tenen fins al moment, deixant per a discussió el tema de l’acústic.

Lluís