cover

Deu nominacions, dos d’elles a premis Grammy, i dos premis musicals internacionals, cinc Lp’s publicats entrant per la porta gran del Billboard, premis a “millor disc de l’any” en nombroses publicacions musicals, mencions especials a la revista Rolling Stone, inclusió de diversos temes a bandes sonores de videojocs, potents gires internacionals que han fet volar sostenidors, tangues i algun que altre calçotet… Podríem posar-nos tot funkys i pensar que estem parlant dels paios aquells del casc que canten “Get Lucky”, o potser es podria tractar de l’individu aquell que canta lo del “uachinouachi nai because I’m Happy”, o si ens posem molt exquisits i pugem als altars de la música podríem pensar que es tracta del currículum d’en “llepada de vaca” Bieber. Doncs no, resulta que aquest és només una part de l’historial d’un grup de Metal, poc convencional això sí; es tracta dels georgians Mastodon.

Des de l’explosió de popularitat que els va suposar el “Leviathan” aquesta gent sempre ha tingut la dificultat de mantenir el llistó al nivell que exigeix el públic, però en aquesta ocasió encara ho tenien un punt més difícil fins i tot, doncs el seu anterior “The Hunter” va superar en xifres de vendes a tots els àlbums anteriors. La nova aposta de Mastodon és “Once More Round The Sun”, un disc que continua l’evolució lògica del grup. Si amb “Blood Mountain” i “Crack The Skye” el grup s’havia mostrat més expeditiu i arriscat en les seves composicions, “The Hunter” ens va marcar un petit gir més melòdic de la banda que es consolida amb aquest nou àlbum. Feia temps que no escoltàvem un tema tan “accessible” com el segon track, “The Motherload”. La genialitat d’aquesta gent és que tenen els recursos suficients com per atrapar-nos des de la melodia, des de l’atmosfera, des de la complexitat o fins i tot des de la paranoia. La seva peculiar mescla de Rock, Sludge i Progressiu els dota de suficients recursos com per, fins a dia d’avui, editar una discografia de sis àlbums sense patir cap sotrac en l’intent. Aquest nou disc és més accessible, però en la discografia de Mastodon la paraula “accessible” és com pujar a l’Everest amb bombona d’oxigen; tens ajuda sí, però t’hi pots quedar igual.

“Once More Round The Sun” els torna a perfilar com a un dels grups imprescindibles del que portem de segle. Segur que rebran alguna castanya degut a la seva popularitat, segur que algun hiptser veurà que porten camisa i barba i decidirà recomanar-los a tots els seus amics, però Mastodon estan per damunt de tot això.

Ivan Cateura