Temple Of Void cover

M’imagino la cara de terror de l’operador de sonar d’un submarí soviètic en plena Guerra Freda rebent a través dels seus auriculars les ones de bateria de “The Embalmer’s Art” i demanant a crits una acció evasiva immediata. Temple Of Void no és un grup exclusivament destructiu en el seu so, però Déu n’hi do amb el monòlit que utilitzen per encetar el seu debut “Of Terror And The Supernatural”.

Aquesta bateria de torpedes musicals ens comencen a posar sobre la pista estilística d’aquesta nova banda de Detroit. A grans trets els podem penjar l’etiqueta de Death/Doom Metal, encara que aquesta gent intenta, i aconsegueix, anar més enllà. L’audició de “Of Terror And The Supernatural” és com recuperar la innocència adolescent d’un Metalhead primerenc que encara està descobrint món. Es tracta d’un disc que, a pesar de les seves influències, no pretén copiar ni imitar l’estil de ningú en particular i aposta per seguir el seu propi camí. En aquest procés de regressió mental, aquest disc m’ha fet viatjar moltes vegades cap als primeríssims Amorphis, Sentenced o Tiamat; em refereixo a l’època del “The Karelian Isthmus”, l’“Amok” o el “Clouds”, discs que agafaven la intensitat del Death Metal i l’utilitzaven de teló de fons per explicar coses diferents amb molta creativitat i poques fronteres. De la mateixa forma, Temple Of Void fan us d’una àmplia paleta de recursos per crear temes que s’escapin dels convencionalismes més clàssics.

Des d’ara mateix em declaro fan de Temple Of Void. Increïble debut el d’aquesta gent.

Ivan Cateura