cover
Bé, ja era hora, ara que l’Stoner inunda el llistat mensual de nous discos i grups novells, com a mínim sembla que ens desfem d’una altra plaga, el Metalcore.
Això sí, solament està de baixa el vessant més comercial i melòdic, aquest que es mou entre el Metall Alternatiu i el propi Metalcore, el més cru i tècnic, el que des de fa uns anys s’ha fet insígnia d’aquesta terra de cocodrils, cangurs i surferos, segueix bastant intacte i sense perdre empenta.
En aquest encreuament de Metalcore i Metall Alternatiu ja fa anys que tenim als All That Remains, que repeteixen fórmula respecte al seu anterior disc: presentar-nos una cançó com single anticipatori que… bé… no està malament, però que tampoc ens fa esperar amb ànsies al disc. Com a molt per veure si hi ha quelcom millor que això. I repetint fórmula, no, no hi ha res millor, tot el contrari, tornem a tenir un disc de farciment per a un single que si no te’l poses moltes vegades, tampoc t’enganxa… bàsicament, com el 90% de bandes de pop-rock dels 80 i 90.
El “bo” que té aquest single, “This Probably Won’t End Well”, és que la seva tornada ens recorda a una altra banda que encara no mostra tants signes d’esgotament, Sonic Syndicate. El dolent que té la resta del disc, és que no.
Falta d’idees, i ja van dos discos seguits amb aquesta tònica, que no ens fa esperar molt més d’aquesta banda en un futur, proper o no.

Lluís