cover

Això és com els esports (anava a posar com el futbol, però les noies haguessin deixat de llegir), hi ha equips de primera, que en algun moment troben l’equip perfecte i la forma de jugar que més els convé i, encara que no siguin els reis de la categoria, arriben a acabar la temporada en els primers llocs, encara que sigui sacrificant part de la seva ideologia o mètode de joc.
Això els va succeir a Tristania al seu moment amb el “World of Glass”, per a mi, el seu millor treball, però la línia musical del qual no convencia la d’un dels seus millors jugadors, Morten Veland, que va decidir anar-se’n i crear el segon equip de la ciutat, Sirenia, i així rivalitzant i competint fins a la sacietat.
La cosa és que aquestes diferències musicals es van quedar en res, a mesura que Sirenia i Tristania anaven component treballs, ens adonàvem que la diferència entre ambdues bandes era poqueta, substituint aquestes diferències per, cada vegada més, paral•lelismes que equiparaven a ambdós grups. Van arribar a canviar la vocalista femenina gairebé alhora, i ambdues bandes noruegues van venir al Mediterrani a buscar-les, Tristania a Grècia, Sirenia a Espanya.
Encara que s’havien anat alternant, uns anys el millor equip era Sirenia, i uns altres eren Tristania, des del doble canvi de les noies, Sirenia va passar a prendre la iniciativa. El segon equip passava a ofuscar al rival de tota la vida.
Bé, bé, el nostre equip és millor! Però… millor que què? Tots aquests anys, competint entre ells, han oblidat que hi ha moltíssims més equips per aquí fora, i part d’ells amb molta qualitat, talent tant individual com de grup, i frescor. Tant que, sense adonar-se’n, Sirenia i Tristania són a segona divisió, i no precisament en posicions d’ascens.
No crec que tinguin equip com per tornar a primera divisió, però hi ha quelcom més preocupant, després de treure aquest “The Seventh Life Path” i tornar a comprovar que sí, tenen un parell de singles més o menys bons, però la resta és avorrida i repetitiva, t’adones que l’entrenador ja no val, les seves idees són antiquades i no són capaces d’adaptar-se a la forma de jugar de l’actualitat. I això porta al fet que sigui un equip amb la mirada ja no a treure un bon disc, si no en no desaparèixer o anar a parar a les categories regionals.

Lluís