cover3

Ara faré quelcom summament pompós, però que sempre he volgut, que és que algú em citi, i qui millor que jo mateix, i en aquest cas ho faré buscant en la crítica de l’anterior disc dels Helloween, l’ “Straight Out of Hell”.
I deia així (jo mateix intrínsecament parlant, de mi, és clar): “…i ja portem tres cds on combinen el metall melòdic amb tocs de speed metall, al costat d’un toc fosc que van recuperar amb el “7 Sinners”. Aquesta és una combinació que resulta bastant bé, i si li afegim unes bones tornades i unes encertades melodies de veu, doncs tenim un disc que, el que seria tècnicament parlant, no ho peta, però que no està gens malament…”
Doncs bé, no hi haurà dos sense tres, però sí, tres sense quatre, perquè aquest “My God-Given Right” trenca amb aquesta fórmula i tendència, doncs deixa de costat per complet aquest tint de foscor, i sembla que amb la foscor també desapareixen les idees, els encerts a les melodies i el trobar bones tornades.
No m’atreveixo a dir que aquest nou treball sigui tan dolent com el “Chamaleon”, ja que allò va ser un despropòsit, i això, simplement serà el punt d’inflexió d’un grup quan ja no dóna més de si, de quan les tornades passen a ser còpies barates d’altres tornades que ja havien fet, quan un grup hauria de pensar a retirar-se.
I vaig a tornar a citar-me, xulo que és un: “…i al costat de Pretty Maids, segueixen sent de les poques bandes dels 80 que no esperes que es morin per anar a escopir-los a la tomba…”
Sobre això, esperarem a decidir al proper disc, tret que s’adonin del que han fet, i amb honor es retirin deixant un bon record en general.

Lluís