Ursa

La pregunta que tothom s’està fent pel carrer: Novembre hauran acabat la seva història com a grup sense haver editat mai un disc en el mes de novembre? Doncs no, que jo tingui constància, com a mínim han editat un parell de discs en novembre. La dada.

Després d’haver tranquil·litzat a la ciutadania, anem a parlar d’“Ursa” el disc que, sembla que podria posar punt i final a la seva carrera.

Novembre portava 9 anys d’inactivitat musical. Durant aquest temps el grup s’ha anat desintegrant; fins i tot Giuseppe Orlando, bateria, co-líder i germà de l’actual líder Carmelo Orlando, va abandonar el vaixell. Carmelo va pensar que la història d’un dels grups més importants de l’underground europeu no podia acabar així, i acompanyat de l’altre supervivent de la banda, Massimiliano Pagliuso, va decidir gravar un nou disc i donar un final digne al grup (continuem parlant de supòsits perquè la banda encara no està oficialment dissolta).

Pels coneixedors de Novembre, “Ursa” no suposarà cap sorpresa. La banda de Roma torna a l’atac amb el seu personalíssim melo-Death Metal, aquest estil que ens acosta a la Itàlia del Renaixement des de l’espectacular creativitat de Carmelo Orlando. Sí, es troben a faltar les baquetes de Giuseppe Orlando, un d’aquesta bateries que sap conjugar tècnica i feeling a parts iguals, però la feina melòdica que hi ha darrera d’”Ursa” aconsegueix minimitzar l’efecte d’aquesta pèrdua.

Potser “Ursa” no està a l’alçada de “Classica” o “Novembrine Waltz”, però no deixa de ser novament un excel.lent àlbum d’aquest grup italià. Un d’aquests discs que aconsegueix alçar-se i fer tremolar a la resta de treballs que inunden cada dia el llistat de novetats discogràfiques.

Ivan Cateura