shotgunalbumfeb

Amb aquest títol tret d’una frase de peli clasicoide on un vell ric parla amb els seus fills i els seus néts, Shotgun Revolution exemplifiquen que s’han fet vells en tan sols tres discos.

I per què s’han fet vells? Perquè de l’anterior disc, aquell disc homònim del 2013, a l’actual, hi ha un salt brutal en tots els aspectes.

Lletres àcides, divertides i sorprenents hi havia en aquell disc, al costat de temes canyeros, amb melodies que se sortien del comú al món del hard rock i amb moments més anats de l’olla i fins i tot mitjà punkarres.

Tot això ha desaparegut per donar pas a un disc de… hard rock, sense més. No tenim res que se surti dels tòpics del hard rock, no tenim la versió “revolucionària” de la seva música, ni els cartutxos enverinats de la “escopeta retallada” de les seves lletres (escolteu “I don’t Care” del seu anterior cd).

Com a disc de hard rock no està malament, té tot el que cal tenir, i està tot on ha de ser, però si, com jo, estàveu esperant un altre disc trencador, diferent i gamberro, res, que haureu de recuperar els dos cds anteriors perquè aquí no hi ha res de tot això.

Lluís