34625854_350_350

En contra de les nostres més profundes conviccions lúdico-ètico-religioses-morals, recomanarem a un grup que va fer fora, no a una, si no a dues simpàtiques senyoretes allà pel 2012, quan havien editat el seu “Create.Control.Exterminate”. Cert és que aquest cd no ho va pas petar, i el que sí ho va fer va ser el següent, ja sense senyoretes al grup, el genial “Distorted Delusions”.
De la formació que va gravar aquell tercer disc, no ha canviat ningú a aquest quart treball, i tampoc ho ha fet l’estil, un metall industrial, que beu del death metall melòdic modern i de l’electrònica de grups més post (i en moments, recordant-nos a les bandes de Nintendo metall en els sons de teclats).
Segueixen amb aquesta línia, segueixen amb aquest toquet més comercial en teclats i tornades melòdiques i accessibles, i segueixen amb un bon nivell.
Així i tot, hi ha una altra cosa amb la qual segueixen, que és cremar la majoria dels cartutxos en la primera meitat de disc, resultant, com el seu predecessor, menys interessant i un tant més monòtona aquesta segona meitat, d’on solament destacaria “Adrenaline” per una tornada més melòdica i molt més llarg del que acostumen a gravar aquesta gent. De fet, la cançó que dóna títol al disc, “Atlas”, està en aquesta segona part i, segurament, sigui el tema més prescindible del conjunt del disc.
Encara que ens agradi criticar, segueix sent un bon disc en conjunt, amb un metall industrial que dista molt del típic metall industrial germànic sota la influència de Rammstein, o del suec, més propers a Pain, (també dista del dels seus compatriotes Turmion Kätilöt, però perquè cal estar molt anat de l’olla per semblar-se’ls en res, i tot i que s’ho curren amb la cançó i el vídeo d’ “El Toro”, encara els falta molt camí), i es mantenen amb un bon nivell dins d’aquesta nova perspectiva del gènere.

Lluís