Doncs semblava impossible que el món no s’acabés, però així sembla que ha estat, i entre la estupefacció i l’anonadament general, nosaltres complim i fem programa.

En la nostra línia del llibre “Fent Amics“, comencem fent comparacions entre la Carmena i la Colau, seguim parlant de discos que no punxarem, de nivell de drogoaddicció de diferents músics, de la qualitat de la crítica rockera espanyola, dels perruquers dels Europe, dels conductors de Roma… i acabem fent-vos les recomanacions que heu de seguir al peu de la lletra per assistir als concerts d’Obús.

Dins de la secció del mort i pensant-nos si fer secció d’ “El quasi-mort de la setmana” també quedem anonadats amb una altra forma de morir novedosa i original, d’aquelles que no es per se si no per altri, tot i aquest altri es podría considerar part del per se.

Descobrim a tres noies metàl·liques de noms… originals… com són la Priya Panda, la September Emily Lazar i la Katra Solopuro.

Aliviats per la no-destrucció del món, us oferim les principals causes del no-extermini de la humanitat en exclusiva, i, entre l’eufòria desenfrenada del moment, us proposem enigmes del nivell de “A qui pot anar dedicada aquesta cançó?”:

Amb el nostre webmàster ens posem tot animals i parlem de gatets, de mosques, de pokémons, de calamars revolucionaris, de pops solitaris, de Morphium i com no, de dades.

Si no voleu mantenir la plana oberta per escoltar-lo o ho voleu fer sense connexió a internet, podeu descarregar-vos el podcast fent “click” amb el botó dret del ratolí sobre el logo del programa, i clickar a “anomena i desa el contingut de l’enllaç”.

PMS