make-some-noise-the-dead-daisies-300x300

Nou cd dels Dead Daisies, que bé es podrien dir “John Corabi, David Lowy & the Ex” (Doug Aldrich de Whitesnake, Dio, Bad Moon Rising, Marco Mendoza de Soul Sirkus, Thin Lizzy, Whitesnake i Brian Tichy, dels Whitesnake, Foreigner, Lynch Mob, Ozzy i Billy Idol).
El seu anterior “Revolución” (típic nom de cd per a una banda resident a Sydney, així com la iconografia dels seus àlbums inspirada en El Dia de los Muertos mexicà) va tenir una molt bona i merescuda acollida, tant, que han passat de la petitona, Spitfire Music, al segell mare, SPV, amb aquest nou treball.
No sé si això els ha suposat massa pressió, i més comptant que, sobretot Corabi, s’han vist en papers de segundons gran part de la seva vida, i, tenint ja una edat, han cregut que potser era la seva última gran oportunitat.
La veritat és que no sé si ha estat la pressió, el fet de treure disc o ep de forma anual, o què, però sembla que els ha costat treure res que sembli un single, perquè a part de la versió de “Fortunate Song” (que, per so, hagués encaixat millor en l’anterior cd) i de “Song and a Prayer”, que no és que sigui especialment bona, si no que s’assembla a horrors a un dels singles de l’anterior disc, com era “Empty Heart”.
No hi ha un sol tema que estigui al nivell de “Mexico”, “Evil” o la ja esmentada “Empty Heart”, esperem que no sigui problema de capacitat compositiva i solament sigui problema de pressió i se solucioni l’any que ve (ep, que si cal esperar-se dos anys en lloc d’un per a un bon disc, doncs mira, que ens esperem).

Lluís