Hymir

Això del Black Metal simfònic és un molt bon invent, però tampoc hi ha massa grups que ho hagin sabut explotar adequadament. Quatre teclats passats de voltes, una mica de doble bombo i després…moltes capes de veu i guitarres, a veure si algú és capaç de distingir una cosa de l’altra. Sí, poden haver esdevingut lleugerament comercials, però els Dimmu Borgir són els absoluts amos d’aquest espai musical, i després…si tiro de memòria només recordo a Sirius, que van treure un primer disc impressionant, un segon disc una mica més discret i…van desaparèixer. La resta de bandes que han sabut jugar molt bé amb el Metal extrem simfònic ja es situen en un altre banda del taulell estilístic. Em refereixo a grups com Septicflesh, Rotting Christ o els semi-desapareguts Hollenthon.

Els holandesos Hymir ja van editar un debut que ens va agradar bastant. Després d’una “lleugera” pausa de sis anys tornen amb aquest “Godking” que ens ha cridat força l’atenció. Sí, el primer que et ve al cap quan l’escoltes és Dimmu Borgir, però tenint en compte que molts grups han intentat copiar-los i s’han quedat en l’intent, això sona a glòria. A “Godking” trobem temes amb personalitat i que es diferencien els uns dels altres. Els teclats i samplers estan molt ben aconseguits, les guitarres acompanyen el ritme o creen melodia segons ho demana el moment, la veu es manté en un punt intermedi que acompanya molt bé els temes… en definitiva, la producció no crea aquell horror vaqui insofrible que podem trobar en moltes altres bandes.

Godking” em genera un gran respecte per la banda i la promesa d’anar seguint les seves passes. Estic segur que es tracta d’un disc que anirà creixent amb el temps, i per això penso donar-li força més escoltades.

Ivan Cateura