ashadysfunctional

Amb la tonteria, ja portem uns quants anys seguint a aquest duo de navalles suïsses del món de la música, el professor Kike G. Caamaño a la composició, tocant tots els instruments, gravant, produint, editant i promocionant el cd. I el suposat central de la selecció belga de futbol, Jacob Poulsen a les veus, els cors, el disseny gràfic, i, per la cal•ligrafia de la portada, amb vocació reprimida de metge de capçalera.

I parlant de futbol, si Piqué va dir allò de “Amb tu va començar tot, Kevin Roldán”, per a nosaltres va començar amb en Jacob. Asha van ser multitud de projectes fins que es van ajuntar aquests dos monstres. L’elegància de la seva música va passar a tenir veu, una veu que entenia la música, la completava, i transmetia el missatge a tot tipus de públics.

Això és quelcom que ha anat millorant des que això es va convertir en un tàndem, arribant a la maduresa de la relació amb aquest “Dysfunctional Technocracy”, i si “Soon” et transmet alegria i les ganes de jugar d’un nen, “Made in Error” t’arriba a transmetre ràbia i frustració. I tot això sense renunciar a ni un polsim del so d’Asha.

Enmig del rock/metall progressiu, en Kike pot ficar-te parts de jazz, tocs de simfònic o ritmes més moderns, pot ser instrumental o no, que sigui la que sigui la cançó que posis, en cinc segons diràs “això és Asha”.

I dir “això és Asha” no és a dir qualsevol cosa. En un món on el progressiu està plagat de bandes de progressiu que no transmeten més que les hores de pràctica als seus respectius instruments o de bandes de power metall reciclades amb unes poques lliçons de música a les seves esquenes, trobar quelcom tècnic, treballat al màxim a nivell de composició, però que a més et transmeti el que et podien transmetre uns Dream Theater de l’ “Images and Words” o uns Threshold del “Subsurface”… per a nosaltres és a dir molt.

Sí que potser ens passem deixant-los bé, però si no comptem Avantgardes, Cores progressius i altres del metall extrem i ens centrem en el progressiu de tota la vida, no trobem grups que ens transmetin tot això, i menys amb una trajectòria que ja donaria perquè se’ls haguessin acabat les idees i la inspiració més d’una i de dues vegades.

Lluís