Dejadeath

Probablement el seu logo no serà objecte d’estudi a les principals escoles de disseny, el seu nom segurament tampoc causarà furor entre els gran gurus internacionals del “naming”, les portades i la imatge que han creat semblen sortides de la part més obscura del portafoli d’en Terry Gilliam i, per rematar-ho, s’estan creant una sòlida reputació de banda polèmica a les xarxes socials. I després de tot això, què els queda? Doncs tenir l’honor de ser un grup espectacular.

Dejadeath és una banda de Barcelona encapçalada pels dos ex-Asgaroth Oscar David Raventos i Christopher Baque-Wildman. Els coneixedors de la seva última etapa amb Asgaroth trobaran algun element reconeixible a Dejadeath. No, ja no es dediquen al Black Metal ni a l’Avantgarde, però en la seva música queda algun pòsit i algun element del seu “Red Shift”. A l’igual que el seu anterior “¡¡¡Viva Diós!!!”,Satan is Losing Momentum” es podria dividir en dos grups de cançons: uns temes més focalitzats cap al Groove Metal més atmosfèric, i uns altres molt més directes que s’encaren cap al Death Metal melòdic de la ona Hypocrisy. En termes de producció van sobrats. L’Oscar és un conegut productor que ha treballat amb bandes com Vidres a la Sang o Obsidian Kingdom, i tot aquest bagatge queda molt ben reflectit a Dejadeath. Compositivament mantenen el nivell exhibit en el seu anterior àlbum. Com ja hem dit, ens podem topar amb temes amb una atmosfera i una estructura molt treballada com el tema-títol “Satan is Losing Momentum” o la espectacular “Counterlife” i d’altres molt més directes, destinats a colpejar ràpid com “Voluntary Servitude” o “All Things Human”.

Segurament ells prefereixen quedar-se en l’underground, però Dejadeath és una banda que mereixeria molta més repercussió.

Ivan Cateura