2016-machinae-supremacy-into-the-night-world

És desembre, època de fer regals, i no saps si regalar un cd de música o una consola… doncs que siguin tots dos, com cada dos anys aproximadament, nou disc de Machinae Supremacy, amb el seu metall melòdic amb aquests tocs electrònics que ens recorden les consoles d’antany o d’avantes.
L’únic problema resideix en què, amb l’edat, molta gent descobreix que el tió o els Reis Mags no són reals, i madures acceptant-ho (millor o pitjor segons la persona), per acabar mantenint la tradició ni que sigui per compromís.
Doncs bé, una mica la mateixa evolució és la que han seguit els Machinae Supremacy… “la de la gent que madura?” Preguntareu… doncs no, la dels Reis, o sigui, cap.
Segueix sent un metall melòdic, amb veu d’adolescent, i els mateixos tocs electrònics de consoles que al seu moment tenia gràcia recordar, però que ara ja solament les coneixen els paleontòlegs especialitzats.
Ja portàvem anys salvant als discos de MS per un tema o dos… doncs bé, va arribar el moment de dir que, per la nostra banda, ja no en salvem cap. Suposo que alguns hem madurat, i potser hauríem de deixar la tradició d’escoltar els cds de Machinae Supremacy als nostres fills o nebots… però… veient als nens d’avui dia, segur que els mola més un DVD de Butcher Babies que no un cd de metall melòdic adolescent amb sons rars que no reconeixeran.

Lluís