asphalthorsemen_brotherhood_booklet_01

Quan veus tanta discogràfica que treuen munts de cds, la majoria passables, per no dir dolents, penses “amb quin criteri els editen?”. Perquè tots tenim amiguets que tenen els seus grups, la majoria que no passaran mai de la categoria de “banda local”, però algun està bé, i està millor que molts discos que s’editen per discogràfica…
Però d’altra banda, de vegades trobes discogràfiques petites que van buscant i rebuscant, i te n’alegres per elles quan troben alguna cosa que sí que val la pena editar.

Est seria el cas dels hongaresos Asphalt Horsemen, compost de músics veterans, en teoria bastant coneguts per Hongria (que ve a tenir el mateix valor que anar-te’n a Suècia i dir que tens un grup de reconeguts músics espanyols) i que editen ja el seu segon disc.

És un hard rock surenyo força influenciat pel blues i altres músiques folklòriques típiques d’Hongria com vindrien a ser el jazz o el soul, amb alguns cors femenins a mig camí de cor d’església evangelista americana i els que acompanyaven als temes de Aretha Franklin.

Disc que podríem situar a mig camí d’uns Lynyrd Skynyrd (potser el “però” del disc és que segurament en beuen massa d’aquests) i els lleugerament més joves Black Stone Cherry, amb el valor afegit d’aquests últims, de practicar un hard rock bluesero, que no és que sigui el més nou del món, amb tocs d’estils més d’avantes encara i, que, ajuntant tot això, soni a fresc i bastant original.

No crec que trobeu cap crítica dolenta d’aquest disc (tret que us trobeu en una web de true nu metall) perquè és un disc que sona bé i entra igual de bé, i no tens la sensació d’haver-ho escoltat un milió de vegades.

Lluís