Pain Of Salvation

– Hola tiet Gildenlöw!
– Hola.
– Què fas tiet Gildenlöw?
– Faig coses.
– Coses Progressives?
– Sí pesat, faig coses Progressives.

Així m’imagino en Daniel Gildenlöw, com en la mítica escena de “Family Guy”, assegut en una despatx fent coses, en el seu cas Progressives, tot el dia. El líder dels suecs Pain of Salvation és una de les figures rellevants del Prog. del S.XXI, i com a tal, és el típic personatge que té els seus fans incondicionals, de la mateixa manera que té un important club de “haters”.

I és que, a vegades, en el món del Prog. hi ha una fina línia que separa la genialitat de la presa de pèl. Amb aquest nou “In The Passing Light Of Day”, com en una part important de la discografia de Pain of Salvation, a vegades no saps a quin costat de la línia et trobes. No ho dic pel conjunt del disc, que té bons moments, sinó per temes com “Reasons”, o per l’extens tema que li dóna títol a l’àlbum. Es tracta de cançons que no aporten res però, com que tècnicament estan perfectament executades, t’obliguen a fer-te la mateixa reflexió que quan desapareix la imatge del teu aparell de televisió: “Sóc jo….o és d’ells?”

És cert que “In The Passing Light Of Day” té més llums que ombres, així que consideraré que aquests moments indigestos del nou àlbum de Pain Of Salvation, “sóc jo”, i em quedaré amb els seus bons moments.

Ivan Cateura