1485936788_cover-300x300

Uyyyyyy, què original, una banda de death metall simfònic amb veu gutural masculina i veu femenina en pla operístic… com no n’hi ha…
Però mira, com fa temps que dic el mateix i ja passo d’escoltar-me aquest tipus de discos, anem a provar… perquè són grecs? Perquè la intro solament dura 1 minut? No ho sé, la veritat, no veig per quina raó m’escoltaria a hores d’ara un disc d’aquest estil, però ho he fet.

Doncs… va i no està malament la cosa, amb una versàtil Maria Tsironi a les veus que et va passant de la típica veu operística a veu melòdica femenina d’aquestes que no molesten, de fet, la veu operística se centra en els primers temes, i després va desapareixent gradualment a mesura que transcorren els temes, per deixar-nos amb una impressió oposada al final el disc que la que pots tenir amb els dos primers temes. La veu gutural de suport està ben quadrada aquí (però més limitada en temes com “Fragile Madness” on hi ha gutural i melòdica masculina, i es nota que no hi ha la mateixa tècnica entre vocalista femenina i masculí).

Les orquestracions estan treballades encara que no siguin omnipresents, no arribant a cansar al no abusar d’elles, encara que trobo millor el recurs del toc de piano en temes com “Shadows Surround Me” que no el teclat amb so a sintetitzador de grup pop cutre dels 80 que ens va apareixent més o menys cada dues cançons, i que trenca una mica tot el conjunt, que estava molt bé fins que entra aquest tecladet. Gairebé sembla que se’ls hagin colat unes pistes gravades d’un altre grup, del que arriba a contrastar amb la resta.

Però vaja, comptant que es tracta d’un cd de debut, i que és un estil de música que bàsicament s’escolten els propis grups d’aquest estil i algun despistat, doncs no està malament com a presentació de les seves intencions i veient que, encara que pequin d’errors de principiant, tenen la qualitat i les idees per treure un bon disc.

Lluís