Un grup que ha tingut a en Lance King i a en Matt Barlow com a vocalistes, és fàcil que passi a l’oblit absolut quan tornen a canviar de cantant i trien a un desconegut perquè es posi al capdavant del grup. Si a això li afegim que se te’n va mig grup en el procés de canviar de cantant, com són un guitarra i un baixista, doncs ja és més difícil de reanimar la cosa.

No diré que jo no els he deixat mai d’escoltar encara que canviessin de cantant… o sí, però no per aquest jovenet que tenen actualment, en Terje Harøi, va ser per en Barlow. No és que sigui mal cantant, però jo em vaig acostumar a l‘elegància de Lance King i la música de Pyramaze no em quadrava amb en Matt Barlow a la veu.

I ara ens arriba aquest “Contingent” i… , prou bé. Terje està a mig camí de l’elegància d’en Lace King i de la potència de Matt Barlow, i tot i que potser li falta una mica la confiança que desprenien tots dos, ho compensa donant un toc més actual al so dels Pyramaze (que encara sona molt a banda “anyeja”, tot i que dels que envelleixen ben).

Pels qui, com jo, els havíeu perdut la pista, us recomano que li doneu una oportunitat a aquest nou treball, fóssiu més de King o de Barlow, crec que us agradarà igual. Recordant sempre que aquest power melòdico-progressiu ja és difícil que ens emocioni com avantes i que buscar un single corprenedor en aquest estil és gairebé tan difícil com veure a l’Elijah Wood en qualsevol sèrie o peli i no pensar amb en Frodo.

Lluís