Adrenaline Mob “We The People” Century Media Records [CAT]

Resultat d'imatges de adrenaline mob we the people

Tercer àlbum de Adrenaline Mob, la banda americana del vocalista Russell Allen i el guitarrista Mike Orlando que hauria de servir per a la consolidació del projecte començat fa només 6 anys. I sí, es confirma la consolidació. Es consolida que no hi ha cap evolució en la seva música des del seu esperançador “Omertà”. A vegades pensem que amb una veu dura i punyent, una guitarra molt activa un conjunt de mamporrassos amb so molt elevat, poden ser sinònim de gran disc de Metall. Però calen més coses, essencialment cal creativitat, espurna, ganxo, evolució, cal veure una adreça i un treball per a solidificar la creació. Però Adrenaline Mob van començar forts amb “Omertà”, un disc bàsicament amb temes potents i la il·lusió d’un nou projecte, van continuar amb “Men Of Honor”, on sense perdre la potència van perdre en qualitat, i ara aquest “We The People” no és més que el seu tercer disc d’estudi. Res més. Consolidació d’un so i identitat que no ha variat des del primer dia, i poc més. Fins i tot sent més crítics i durs amb ells, podríem parlar de retrocés, ja que en aquest disc es troben melodies que el meu cervell relaciona amb altres bandes com Rage Against The Machine, Volbeat, fins i tot Guns N ‘Roses. és puntual, sí, però ja he identificat tres en un sol disc, i per a mi és massa quan en els anteriors treballs la referència era inexistent. Podeu jugar a intentar identificar aquestes similituds (pista: a partir de la meitat del disc …). Si a això li sumem que la sensació és que tots els temes segueixen un mateix patró, ja conegut i heretat dels seus 2 anteriors àlbums, tant amb els cops a la bateria, com en els solos de guitarra, com en l’ús de la veu, podem salvar/destacar potser un parell de temes (màxim tres).

“We The People” té canya, potència i agressivitat, i res més. Fins i tot la portada amb una clara dedicatòria al nou president dels EUA no em sembla a l’altura. Particularment espero més de gent del nivell d’Allen i Orlando, però molt em temo que ja han trobat la fórmula per a la fabricació de xurros a discreció, fet que probablement portarà (o hauria de portar) al combo Allen / Orlando a replantejar el sentit i el rumb d’aquest projecte. És cert que les baixes a la banda estan sent una constant que tampoc ajuda a trobar una estabilitat estructural que permeti una fluïdesa inspirativa adequada, però estem parlant de gent ja consolidada en això de la música, de manera que avui Adrenaline Mob no sembla que doni, vulgui o pugui donar més de si.

Sergi

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s