Enslaved “E” Nuclear Blast [CAT]

Enslaved

Tenir un grup de música requereix moltes hores, diners i esforços, i per això la majoria de bandes acaben essent gairebé com famílies, amb totes les seves formes, tipologies i singularitats. Pots trobar-te amb famílies mal avingudes (Helloween), amb aquelles altres que tenen un nen petit molt repel·lent que necessita urgentment un clatellot (Metallica), els “domingueros” que sempre estan organitzant barbacoes (Rammstein), la família elitista que mira a la resta amb altivitat (Dream Theater), la tieta soltera (Yngwie Malmsteen) o la típica família feliç (Enslaved).

Doncs sí. Sempre he pensat que Enslaved són una família envejable i feliç. Amb uns pares molt respectables com són l’Ivar i en Grutle, que tenen sanes aficions com la pesca del salmó o la captura d’ovelles a l’estil viking. El problema és que després de gairebé 15 anys d’estabilitat, el seu teclista i veu melòdica, en Herbrand Larsen, ha decidit abandonar el nucli familiar.
El repte de substituir-lo era complicat, però l’han resolt amb nota sense haver d’anar a buscar gaire lluny. Han adoptat en Hakon Vinje, un individu que també participa del grup paral.lel de l’Ivar, els Skuggsjá.

L’Ivar i en Grutle “descarregant-se” una ovella en protesta per les descàrregues il·legals de música.

Aquesta adopció ha permès que “E” acabi resultant un petit pas evolutiu en la història d’Enslaved. La seva personalitat musical continua essent la d’un Tsunami, una força desfermada de la natura en què les influències vikingues i el Prog 70’s continuen donant-se la mà. La incorporació d’en Hakon ha permès que Enslaved facin un pas més en l’exploració de les sonoritats més setenteres. A veure, no s’han convertit en uns Camel, però sí que cada cop tendeixen a beure més d’aquestes sonoritats més clàssiques.

Aquest excel.lent “E” també ens serveix per conèixer a noves bandes. Coneixíeu els Röyksopp? Doncs es veu que són una celebritat de la música electrònica noruega, i Enslaved s’han atrevit a versionar-ne un tema, el “What Else Is There?”. I poca conya, és un tema que enganxa molt i que es complementa molt bé amb la resta del disc.

Una vegada més, impecables.

Ivan Cateura

El final de la història dels Enslaved i la seva ovella.

Un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s