Ne Obliviscaris “Urn” Season Of Mist [CAT]

Ne Obliviscaris

Com tothom sap, els gnoms viuen en confortables caus sota els arbres i es passen el dia rascant-se el nas, com algun polític que tots tenim present. En canvi, en Bob Esponja viu en una pinya en el fons del mar. Tot dins la normalitat. Per la seva banda, els barrufets viuen dins de bolets o fongs; sospito que sé de quin tipus de bolets es tracta, però per no acabar amb la innocència dels més petits prefereixo no dir-ho. El que potser no tanta gent sap, és que els Progs també tenen el seu propi hàbitat. Viuen a Metropolis, una sofisticada ciutat on passen feliços la seva vida tot fabricant baixos de sis cordes, fumant paquets de Camel i fent acudits de Punkis.
És en aquesta ciutat on podrem trobar els Ne Obliviscaris, encara que vulguin enganyar a la gent fent-nos creure que són australians.

La societat Prog està altament estratificada. Pots trobar-te amb bandes com Periphery, que aspiren a estar al capdamunt de l’escalafó jeràrquic però que amb prou feines arriben a ser uns First Certificate o, amb el cas que ens ocupa, els Ne Obliviscaris, que ja s’han tret l’Advanced B de Prog, i ja estan estudiant seriosament per arribar al Proficiency.

Ho tenen tot: temes de més de 10 minuts, complexitat compositiva, parts melòdico-psicotròpiques, un instrument que s’escapa dels canons clàssics del Metal – en el seu cas és el violí – i qualitat instrumental com per avorrir.

Si intentem traslladar tot això fora del fabulós món de Metropolis podem preguntar-nos: realment valen la pena? Sí, molt. És possible que gent no familiaritzada amb el gènere pugui avorrir-se, sobretot amb alguns passatges més melòdico-acústics, però el conjunt de “Urn” és més que notable. Igual que en el seu anterior “Citadel”, Ne Obliviscaris ens ofereixen una convincent mescla del Prog més clàssic amb molts elements del Metal extrem que acaben conformant un àlbum amb molt color. Destaquen en gran mesura els desenllaços que trobem en la major part de les seves cançons. Els temes de minutatge llarg no són gratuïts, el que fan és preparar-te poc a poc per a un final instrumental explosiu, com en el cas de “Libera (Part I) – Saturnine Spheres” o “Urn (Part I) – And Within the Void We Are Breathless”.

Sí, el disc demana de certes dosis de paciència, però és més que recomanable. Ah, per cert, una altre gran notícia, en aquest cas el cantant melòdic no molesta gaire!

Ivan Cateura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s