Papa Roach “Crooked Teeth” Eleven Seven [CAT]

Resultat d'imatges de papa roach crooked teeth review

La veritat és que Papa Roach són una banda que donen molt de joc. Després de 25 anys de carrera, no sé si molts haguessin augurat tant futur a una banda que ja per començar són d’origen californià, el que ja fa que la cosa comenci prometent, però que per curiós que sembli, no compta amb cap mort a seva trajectòria. Això sí, en el musical, el seu camí ha deambulat pel Rock alternatiu i el Nu Metall, alternant-se amb el Rap i el Pop sense un criteri aparent. Fins i tot han arribat a acostar-se a la música electrònica, fet que com era d’esperar els va provocar més d’una crítica, i no precisament solament dos.

Disc a disc, els californians liderats pel senyor Shaddix a la veu, han anat alternant discos amb personalitats i sons ben diferents, creant en alguna ocasió dubtes entre els seus fans respecte al camí que aquest quartet americà pretenien seguir. Tampoc és clar, ni està oficialitzat ni documentat, que ells mateixos ho sabessin, però amb la tonteria, any 2017 i novè disc d’estudi editat, amb una portada que ja així d’entrada no deixa indiferent i per descomptat no és el que algú amb la ment sana hagués decidit per a una primera imatge del que ha de ser el teu disc.

I pel que fa al seu contingut … doncs bé, ho deixaríem en un empat, un sí però no (o no però sí segurament per alguns). “Crooked Teeth” no deixa de ser una regressió cap als seus inicis, amb pinzellades de tot tipus de coses que han anat fent durant aquests anys, però sense un cop més deixar clar cap a on van, cap a on els agradaria anar o on se senten més còmodes. El que sí que sembla que que no dubten és que el Rap seguirà estant present (per a mi ho està en excés) i que la incursió electrònica del seu anterior treball potser fos un error, per la qual cosa l’han pràcticament eliminat en aquest àlbum. Que en ells mai se sap, igual al pròxim disc és més electrònic que la pròpia electrònica però com ja he dit, amb Papa Roach mai se sap.

Per tant i resumint, els fans de els seus orígens estaran contents o almenys mitjanament contents, els nous seguidors es quedaran indiferents, i els que han recollit al llarg de les seves paranoies mentals estaran dividits en tant al resultat final del treball. Els més exigents o indiferents amb aquesta banda … doncs en el meu cas, destacaria 2-3 temes per sobre de la resta (cap d’ells els 2 elegits com singles) i de la resta vam rescatar alguna cosa que no està malament. La resta, segons el dia t’entra millor o directament passes al següent track. I tot això després de diverses reproduccions i oportunitats que li he hagut de donar.

Sergi

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s