The Erkonauts

Amb la tonteria sempre s’aprèn alguna cosa nova. Gràcies a The Erkonauts, he descobert que el te i el whisky es poden combinar. Hi ha qui d’aquesta mescla en diu Ponche, i també existeix una variant escocesa amb mel i llimona que es diu Hot Toddy que, a sobre, va molt bé per combatre els refredats. Què més es pot demanar?

I d’on ve tota aquesta tonteria? Doncs que els The Erkonauts, tot i ser suïssos, combinen sense massa manies els dos extrems del Metal que podem trobar a Gran Bretanya. Per una banda, el Prog Rock/Metal més reposat i elegant, per fer el te de les 5 o’clock, d’uns Amplifier i, per altra banda, el Heavy/Punk més “guarrete” i whiskero d’uns Motörhead. Estrany? Sí, però també força divertit.

Els suïssos són considerats gent ordenada i pacífica, suposo que d’aquí els ve la seva vessant més Prog/elegant, però The Erkonauts no poden evitar que cada dos minuts els surti la seva vena Lemmy, i en bona part dels temes de “I Shall Forgive” els acaba apareixent aquesta part més Punk. Evidentment, aquesta personalitat crida força l’atenció, i fa que sense que “I Shall Forgive” sigui un disc que ens hagi de canviar la vida, sí que es converteixi en un bon divertimento.

Si volem acabar de recargolar-ho tot una mica, podem trobar una evident similitud física entre Ales Campanelli, vocalista i líder de The Erkonauts amb John Baizley (en principi, res a veure amb Blaze Bayley), líder i vocalista de Baroness. I és a partir d’aquesta semblança, quan també comences a trobar algun punt d’unió entre aquesta banda Suïssa, i l’Sludge que practiquen els Baroness.

Prog, Sludge, Whisky, Punk, Te, Heavy Metal i suïssos. Què pot sortir malament?

Ivan Cateura