Alcoholika la Christo “Delithium” self prod 2017 [CAT]

El saben aquell que diu que s’ajunten un gòtic, un amant del industrial, un folklòric andí i un camell amb excés d’estoc de drogues vàries i diverses? No? Doncs us presento a Alcoholika la Christo, grup Bolivià de folk-goth-industrial-experimental metall amb més de 25 anys de carrera a les seves esquenes (carrera que no sempre ha estat en línia recta…) i tan sols 5 discos i una demo.

De fet, aquest “Delithium” apareix a un parell de mesos de celebrar-se els deu anys de l’aparició del seu anterior cd, l’aclamat (almenys per nosaltres en estat d’embriaguesa), “Santificato”. Així i tot, segueix la línia dels seus anteriors treballs, amb temes bàsicament industrials, uns altres una mica més gòtics, uns altres amb el toc folk combinat amb tot o part de la resta… Això sí, van repartint més cors i segones veus femenines al llarg del cd.

La cosa és que segueixen sense una gran producció, sense un bon so (encara que millor que el d’alguna cançó de qualitat pèssima del “Santificato”), i amb temes profundament plans i avorrits com el primer single que han escollit, “Púrpura”, que sembla que són els que agraden als gòtics industrials (o, com a mínim, als fans d’ Umbra et Imago).

Però d’altra banda tenim temes més variats, que entren millor, com poden ser “L’benditione” o “Siruki”, i ja, les anades de pilota on les drogues van deixar fluir totes les idees possibles, com “Warmikuna Yupay-Chasqapuni Kasunchik”, que ens vindria a recordar a uns Kontrust (si el seu avió s’hagués estavellat als Andes i haguessin hagut de sobreviure a força de fulles de coca), i la versió final folk-trance (ah, sí, me n’havia oblidat, també toquen aquest estil) d’un tema tradicional bolivià com és Jacha Uru.

És a dir, si sou uns gòtics industrials que mai heu somrigut ni donat mostres d’alegria (ni quan us van regalar aquelles fulles d’afaitar amb cors negres), tindreu algun tema que us simpatitzarà, encara que no llançareu coets amb ells (ni que sabéssiu com llançar coets), la resta de la gent ho trobarà… rar, segurament, massa rar. I uns pocs escollits i/o drogoaddictes gaudiran com bojos amb aquest nou treball.

Lluís

Un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s