Després d’aquell decebedor “Wall Street” dels Wig Wam, que tallava una bona progressió i, fins i tot, una actuació més que decent a Eurovisió, el seu cantant, l’Åge “Glam” Sten Nilsen es va aliar amb el prolífic Erik Mårtensson per a aquest nou projecte.

La cosa és que un podria pensar que entre la gràcia i la desimboltura de Sten Nilsen i la qualitat de Mårtensson, aquí podríem tenir un altre Nordic Union (amb Mårtensson i Atkins de Pretty Maids), una genial combinació de dos estils. Però no va ser així, el primer disc de Ammunition ens va deixar força freds (mentre que el exguitarra dels Wig Wam, en Trond Holter, s’aliava amb Jorn Lande per fer una òpera rock sobre Dràcula que els va quedar bastant xula).

I després de tres anyets ens arriba aquest segon treball, homònim en aquest cas i… no és que vagi molt més enllà del seu predecessor. Aquelles tornades que tant enganxaven, els cors… se li van quedar a Wig Wam, perquè aquí no hi són.

Segurament els tres millors temes siguin “Freedom Finder”, “Virtual Reality Boy” i “Gung Ho (I Told You So)”, tots ells concentrats a l’inici del disc i provocant que si un se l’escolta d’una tacada, s’acabi avorrint amb el cd sencer.

Ja portem gairebé una dècada sense grans hits per part d’Sten Nilsen, i si l’única cosa realment destacable d’aquest nou disc és que han canviat al baixista dels Pretty Maids per un tal Victor Cito (al que no li han posat cap sobrenom i li baixaran els acudits de baixistes més els acudits pel seu nom), doncs no és que sigui destacar massa…

Lluís