Nou programa del Paranoia Metal Show, avui especial coses que haurien de ser rares però no ho són i coses normaletes que acaben essent rarunes… val, sí, potser haurem d’escurçar un xic els títols. Ah, i que la fi del món està aquí a tocar, a dos minutets si en Marianito no toca res vermell abans.

a1dbfdc9c56b3258e54b73e781ff8c3c--stupid-funny-funny-stuff.jpg

Avui amb el nostre webmàster parlem dels Harakiri for the Sky, que, tot i el nom rarot, la música que fan és més normaleta i, fins i tot, està prou bé. També parlem d’en Phil Anselmo, Alias Philip H. Anselmo, perquè no vol que el reconeguin pel carrer i li fotin en cara les seves propies paraules, i a més de canviar-se el nom, es fa passar per punki. I parlant de coses rares, tenim els I Promised Once, grup japo d’aquells que entre el nom i l’etiqueta musical, dius “ai ai aiiiiii”, però al final, passen força bé.

També tenim el nou cd dels Machine Head, que els singles havien anticipat com a disc per oblidar, i tot i que el cd no està del tot malament, els fans sí que s’en recorden d’ells. Parlant de fans, tenim a en Jonathan Davis que està cansat de la fama dels Korn i la falta de drogues i en solitari fa coses…….. fa coses, deixem-ho aquí.

A part, us presentem als Adavant, que tot i semblar un grup de future metal pel nom, va i fan folk força tradicional. També tenim el nou cd dels In Vain que com a progressius, progressen adecuadament, i dels Unswabbed, típic nom de grup francès que ens serveix per demostrar les nostres dots multiculturals i poder-vos fer classes de com pronunciar frases complexes en francès.

Avui, dins les recomanamentes femenines, a part de la Pierina O’Brien dels Devil Electric, tenim batussa opionística entre la Lakyn Bury i la Christine Campbell

I després d’entrar en calor, parlem del fred, perquè parlem d’hipotèrmies i de com passar les tres fases de la mateixa, a 20 graus de temperatura, en menys d’una hora entre la última cervesa d’un dissabte a la matinada i el moment en què et fiques al llit. ¿Difícil? No, tot al contrari.

Durant el programa, aprofitem per canviar els pronòstics, ja que el nou disc dels Audrey Horne semblava un 1 clar, jugant a casa, i al final sembla que serà més X, i si girem un xic la X, tenim la creu dels grups que no saben fer singles de tres minuts i ens els foten de 6 o 7, com els Magnum que, a més, aprofiten a fer de iaies (que ja tindrien l’edat) i preguntar-nos si ens hem rentat les mans abans de sopar.

I a part d’això, doncs coses menys interessants com que les llepades de vaca ja no són el que eren com demostren els Black Veil Bride o que els Teletubbies hauran de buscar un nou mètode per obrir cerveses.

Tot això i més, al programa d’aquesta setmana:

Ir a descargar