Sisè disc dels americans amb el qual sembla que ja s’han recuperat definitivament del període daltònic de 2013, quan van editar el “Release the Panic”, i tornen a les portades on predomina el vermell.

No ha agradat massa als seus fans més fidels que hagi augmentat el nivell de melodia d’aquesta banda de metall alternatiu, cosa que sol comportar (i que es demostra en aquest cas concret), un increment del so comercial del grup.

Encara que així sigui, no crec que trenqui amb l’evolució que portaven, mantenint aquest característic petit toc industrial dins del seu metall alternatiu i combinant aquest metall alternatiu entre el visceral i el comercial, mantenint sempre un bon equilibri.

Després de sis discos i gairebé 15 anys d’existència, que encara et sorprenguin amb bases rítmiques, melodies vocals o tornades ben buscades, ja és dir força, d’un grup que, encara que sí que soni una mica més comercial, segueixi sorprenent, quan la majoria de grups de metall alternatiu veterans solament et sorprenen quan la caguen estrepitosament.

Conclusió: una mica més comercials, sí, però segueixen traient bons temes, segueixen tenint idees i, segons sembla, corda per a estona.

Lluís