A veure, això s’ha de contextualitzar una mica: aquesta ressenya està escrita a mitjans de febrer del 2018. Quina en aquests moments la situació geopolítica mundial?

  • Una de les sèries de televisió que més ho està rebentant des de fa dos anys és Stranger Things, tot un tribut a la cultura dels 80.
  • En la nostra llista de “Top 10” de l’any passat, un dels discs que va sobresortir amb més força va ser els dels The Night Flight Orchestra, un altre tribut a la dècada dels 80.
  • Els dissenyadors de moda mantenen certa dignitat i encara no han atacat a la població mundial amb un ressorgiment de les ombreres però, de totes maneres, quan la teva parella t’arrossega fins a dins d’una botiga de roba, la sensació és la d’estar dins d’un videoclip de la Madonna.
  • Els zombies estan vivint una segona joventut, en una mena de tribut sense fi al “Thriller” de Michael Jackson.
  • En Rick Astley encara està viu, i no ha deixat de cantar.

I com han reaccionat els Turbonegro davant de tot això? Doncs han decidit apuntar-se a la festa. En això ningú els guanya.

Doncs sí, una de les bandes més icòniques del Rock escandinau dels 90, juntament amb Backyard Babies, The Hellacopters i Gluecifer, ha tornat amb una empenta que no se’ls recordava des de fa molts anys. La fórmula ha estat senzilla però efectiva: sacrificar part del seu vessant més Punk i jugar amb alguns elements dels 80, principalment els sintetitzadors.

Amb aquesta idea, han aconseguit crear un àlbum ple d’himnes rockers de primer nivell. A veure si sou capaços d’escoltar “Skinhead Rock & Roll” sense pensar en el “Jump” de Van Halen o de no aixecar el cul de la cadira mentre sona “Hurry Up & Die”. I si a algú li quedava algun dubte del gran homenatge que han fet els Turbonegro a la dècada dels 80, aquests noruecs han decidit dedicar-li una cançó al director de culte John Carpenter, que a part de ser el creador de mítics títols de la història del cine, també ha compost moltes bandes sonores, sintetitzador en mà.

Així que, lligueu-vos un mocador al cap a lo Axl Rose, compreu-vos uns pantalons dues talles més petits, i intenteu fer l’espagat com en David Lee Roth. Mentre esteu a l’hospital recuperant-vos de les múltiples fractures, podreu exclamar ben fort que els 80 han tornat.

Ivan Cateura