Angra “Ømni” earMUSIC [CAT]

Angra

Diu la lògica que si A és igual a B i B és igual a C… gol de Messi. Però a la pràctica, està demostrat que això no és sempre així, ni de bon tros. Jo per exemple sóc amant dels tattoos però no suporto el bo d’en Josef Ajram. De la mateixa manera, que tingui el màxim respecte i admiració per una banda com Angra no implica necessàriament que m’hagi d’agradar aquest Ømni ni altres ombres que enfosqueixen la seva discografia.

El principal problema que li veig a aquest disc és que no acaba de sonar a Angra, sinó a tot un reguitzell d’elements barrejats sense massa criteri. “Light of Transcendence” arranca amb una petita intro que recorda el gloriós Rebirth, però de seguida desemboca en un riff massa suat que sembla extret de qualsevol disc dels Helloween de principis de segle. Bon tema, malgrat tot, per obrir el novè àlbum en estudi de la banda brasilera. A mesura que avança el disc el so va explorant terrenys més propers al metall-rock progressiu que al power. “Black Widow’s Web” incorpora veus femenines netes i guturals, un element fins ara inèdit en la carrera musical de la banda i que s’encarrega de posar l’escultural Allissa White-Gluz. Poc a poc l’àlbum va perdent intensitat fins que arriba la sorprenent “War Horns”, que compta amb la participació d’en Kiko Loureiro després de passar-se dos anys segrestat per en Dave Mustaine. Aquest sí que és un tema d’aquells superpotents que ens fan posar els mugrons durs, tot i que potser li mancaria algun arranjament de percussió per donar-li el toc tribal que caracteritza els bons hits d’Angra i que tant trobem a faltar. Curiosament, aquest toc tribal el trobem en el tema següent, la original “Caverman”, que marca el punt d’inflexió cap a la decadència de l’àlbum. La part final se’m fa excessivament llarga, fins al punt d’avorrir-me massa per poder escoltar-lo tot sencer de cop.

L’altre problema que li veig és… en Fabio Lione. No m’encaixa. I segurament no és culpa seva, perquè a l’anterior Secret Garden vaig trobar que encaixava perfectament. Doncs aquí no. És possible que aquest toc més progressiu de les cançons no s’acabi d’ajustar al seu timbre de veu, o ves a saber perquè, però la sensació és que hi ha quelcom que grinyola. A més a més, un altre dubte existencial que m’inquieta terriblement és el següent: si fitxes un cantant de primer nivell per al teu grup, per quin motiu decideixes treure-li protagonisme i cantar tu mateix dues o tres cançons? No me jodas, Rafa.

Pere Gelis

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s