Ghost “Prequelle” Loma Vista Recordings, 2018 [CAT]

Ghost comença a semblar més l’habitació d’adolescent que un grup de música. I em refereixo a aquella típica habitació on tot és caòtic i desordenat i, a més, té aquell típic forat negre on desapareixen o es perden les coses.

Primer va desaparèixer el “B.C.” de Ghost B.C., després ens van anar desapareixent Papes Emeritus que, per sort, van trobar successor. Ara ja hem perdut la categoria de Papa i ens quedem amb un cardenal, el Cardinal Copia… Per si no fos poc, a mitjans any passat, van perdre a tots els músics i va caldre reemplaçar-los.

I ara… han perdut el rock… Ja era de preveure quan van treure com single aquest “Rats”, molt light, i més venint de l’últim que havien tret en estudi, el EP “He Is” que, qui diu EP, diu una cançó que, comparada amb els seus millors hits, seria l’equivalent al paquet de kleenex de l’habitació de l’esmentat adolescent.

Del retro rock hem passat al retro pop, quedant-nos únicament amb “Faith” com a tema canyero, tot i que a força distancia de qualsevol cançó de Ghost o Ghost BC que tingueu en ment d’anteriors discos.

Es diu que volen donar el salt i passar a ser un grup que ompli estadis. A veure… Metallica ho van fer després de vendre més de 8 milions de còpies del disc negre, Bon Jovi ho va fer després d’estar més d’un any seguit en el top ten amb el “New Jersey”… Aquí, si tens 50 milions de seguidors, i en perds la meitat per vendre’t a canvi d’aconseguir-ne més d’altra banda, val. Però si encara no has encapçalat un gran festival en tota la teva carrera, portes solament 4 discos d’estudi i no tens un grup estable… t’arrisques a perdre no a la meitat, si no a la major part dels teus fans, i no guanyar els suficients com per omplir sales de mida mitjana.

A veure, que com a pop… es deixa escoltar, i per posar-ho així molt de fons en un bar on vas amb els col·legues entre crits, sorolls del futbolí, converses d’altres taules… doncs no molesta, però per posar a la ràdio o al cotxe, doncs no. Perquè els pugui tornar a gaudir, crec que anem a haver de cridar a la seva mare, la senyora Copia, perquè l’amenaci amb la sabatilla en alt al crit de “o ordenes això i trobes on has ficat això del rock, o entro jo, i com ho trobi…”.

Lluís

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s