En aquesta vida, hi ha dos tipus d’stoners, els que vénen del món del doom, enguarrant el so, fent-lo el més pesat possible i ofereixen concerts per als seus amics i familiars, i els que vénen del mundillu del hard rock i que podran arribar a lligar en algun concert.

ASG són dels segons, amb un stoner més lleuger i accessible, encara que sense una carrera que hagi reixit després de més de 15 anys i cinc discos. I per què no han trionfat? Doncs perquè els seus discos són força irregulars, i aquest nou “Survive Sunrise” no n’és cap excepció.

Comença molt bé, amb el tema que li dóna títol al disc, al que segueix el que segurament és el més trepidant i amè del cd, “Execution Thirst”, però a partir d’aquí, l’experimentació de sons sense partir d’idees massa originals, unes tornades més pesades i que costen de digerir, i la poca varietat sonora, fan que la sensació general del disc sigui de quelcom lent i pesat. I és curiós, perquè balada, el que coneixem habitual i generalment com a balada, no n’hi hauria cap, només un mig temps: “Hawks on the Run”.

Cal dir que cap al final del disc es recuperen les formes d’aquest bon inici, amb “God Knows We”, que solament falla en les parts instrumentals on decideixen demostrar que poden ser stoners dels més pesats i repetitius en un tema que cavalcava molt bé fins llavors, i “Heavy Scars”, per acabar el disc amb una altra de les que estan bé, “Florida Sleep On”, segurament la més ràpida del disc, tot i que sense el feeling d’ “Execution Thirst” (i, com no, una altra part experimental extremadament lenta i pesada a la meitat d’un tema lleuger i amè).

Per portar el temps que porten, crec que podrien deixar de banda aquestes parts experimentals que trenquen el ritme de les cançons, i podrien repartir millor els bons temes al llarg del disc, perquè no és que estigui malament aquest “Survive Sunrise”, al contrari, n’extreus aquests cinc temes i estan molt bé, i si saps com repartir-los, et pot quedar un cd força ben apanyadet.

Lluís