Cover.jpg

Si encara estigués al front del ministeri de l’interior espanyol qui tanta gaubança catòlico-cristiana ens va provocar en lliurar medalles a estàtues de la verge per la seva tasca en la protecció de la Guàrdia Civil (que es veu que ells sols amb les seves armes i el seu equip, no poden protegir-se), i condecorar a un assassí confés… doncs li demanaríem que donés una medialleta a les Thunderpussy.

Quina medalla seria aquesta? Doncs la de Sant Cristòfor, patró dels viatgers, encara que en aquest cas, en l’altra cara de la medalla podria haver-hi perfectament una imatge de la cabina del Dr. Who, ja que el viatge és al passat, a mitjans dels anys 70.

Dins d’aquest món de la música setentera, tenim als qui es controlen con el botó de “analogitzar” el so, i els que no. Thunderpussy estarien entre els primers, sonant d’avantes però amb un so força net.

A més, aquestes quatre noies intenten recuperar l’esperit psicodèlic (a l’hora que psicotròpic) d’uns Zeppelin, sobretot en concert, on l’espectacle que ofereixen podria haver-se tret directament del Woodstock original, però també en el disc en tenim bones mostres d’això.

Després de les bones crítiques que han tingut amb els seus anteriors discos i els ja comentats directes, han fitxat por una discogràfica internacional, i han sabut complir con les expectatives, cosa que no molts poden dir.

Bon disc de les Thunderpussy, recomanable per a aquells als quals us agrada la música setentera que es fa en l’actualitat, i on no confons el so del baix con el crit d’aparellament d’una balena grisa com passa amb molts grups que forcen el voler sonar analògics.

Lluís

P.D.; La majoria de vídeos que trobareu d’aquesta gent, estan gravats en rigurós directe… cosa que en diu bastant.