nuevo-disco-de-five-finger-death-punch-rock-and-blog.jpg

Ens arriba nou disc després del serial de l’estiu passat amb el seu vocalista Ivan Moody en pla: que si és un borratxo, ens ha fotut bé, l’expulsem del grup, ja en fitxem a un altre perquè faci la gira i comencem càsting per buscar-ne un de nou… que si ara no era tan mal nano… que va i es rehabilita en dos mesos… que nosaltres i els fans i ens ho creiem… què bon xaval que és, amic de tota la vida, eps, t’estimo bro, tu sempre el nostre cantant, mai hem dubtat de tu… passa’ns una mica d’això, porfa…

Doncs la veritat, ni jo… ni ningú que conegui, després de tot això que va passar, i després de tres discos més que passables com els dos “The Wrong Side…” i el “Got Your Six” (i això si no hi comptem aquí el “American Capitalist”, que al seu moment ens va agradar, però perquè estaven en ratxa, però si l’escoltem ara…. Nnnnnnnyié….), doncs no m’esperava res ni mitjanament decent, i més veient com ens estan defraudant aquests dos últims anys els grups de primera línia.

Doncs apa, a callar, perquè encara que tiren d’una fórmula un tant caduca, han tret un bon disc, amb singles destacables, bastant fresc i que ens torna a combinar perfectament la ràbia i la potència amb les melodies d’aquestes tornades tan característiques.

Per descomptat que no supera ni al “The Way of the Fist” ni al “War Is the Answer”, però vaja, per portar els anys que porten, i després del comentat, res feia presagiar que traguessin un disc d’aquest nivell.

Lluís