Fa menys d’una dècada que van editar el seu primer disc i ja porten la meitat de la seva vida com a grup sent un referent per a molts.

A un ritme gairebé impertorbable de disc cada dos anys, pocs “peròs” tenen en la seva carrera, potser el disc més fluix fos l’anterior a aquest “Black Flame”, aquell “Earthbound”, tot i que donant-li alguna oportunitat, acabaven entrant un bon grapat de temes. Així i tot, la gent tenia el “Runes” en ment que tan rodó els va quedar.

Doncs bé, ens arriba aquest nou disc que segueixen amb la filosofia de fer un metalcore bastant típic, fins que arribes a les tornades, on les melodies manen sobre tota la resta, i on cuiden fins a l’últim detall (de fet, algunes tornades estan tan treballats que ens recorden a uns Evergrey al seu millor moment).

Segueixen sense cuidar la vessant més core i dura, sent temes que són gairebé iguals els uns als altres fins que arriba la tornada, i aquí és on juguen amb ritmes, melodies i efectes varis. Tot i que cal tenir en compte que el gruix del seu públic no prové del metall extrem, si no que van entrar en aquest metall més contundent de la mà de Trivium, Atreyu, Bullet for my Vallentine i grups d’aquest estil.

Bon disc de Bury Tomorrow, sobretot per als seus fans, on gairebé qualsevol tema podria ser single, tornant així a recollir el testimoni del “Runes”, de característiques similars.

Lluís