The Moor “Jupiter’s Immigrants” Self Released, 2018 [CAT]

Jupiter's Immigrants_7895

Si a algú li diuen que un grup té influències de heavy metall, pots pensar en un munt de grups molt diferents, de Judas a Maiden, de Helloween a Megadeth… però si et diuen “aquest grup fa death metall progressiu i té cert aire a…”. Què dius tu? Bé, tu i el 99% dels metalers, Opeth.

Doncs bé, tenim el segon disc dels italians The Moor, que barregen el death metall melòdic (molt melòdic en molts moments) amb el progressiu, i s’assemblen a Opeth tant com l’Uli Jon Roth a la Oprah. Que té la seva gràcia essent “The Moor” una cançó d’Opeth.

En l’única cosa que els podríem comparar és en l’elegància que desprenen les seves composicions, però ni en l’estil musical ni en el so final resultant.

Més aviat estaríem parlant d’un estil més proper a uns Amorphis, traient el folk i les rastes, tot i que a les parts més deathmetaleres s’apropen més a uns Dark Tranquillity o, fins i tot, en temes com “Enthroned”, a uns Crematory.

Cuiden moltíssim les melodies i el seu vessant “prog”, però, a diferència de molts altres, també cuiden el seu vessant més death, i l’encaix entre ambdós, resultant en un fantàstic disc que pot agradar a molts tipus de públic diferent, i més a aquells que, per posar un exemple així com que a l’atzar i totalment aleatori, us avorreixen grups com… no sé, Opeth, per dir-ne un que no sé per què em ve així a la ment.

Deiem del seu anterior disc, amb el que van debutar, que tenien moltes i variades influències, però que les seves cançons acabaven essent força lineals. Aquesta proporció s’ha acabat invertint en aquest segon treball, i tenim cançons molt més variades i unes influencies més homogènees.

Un dels discos que més m’ha sorprès i agradat en el que va d’any… i l’hi han editat ells solets, després les discogràfiques es queixaran per moltes coses, però segueixen editant merdes infumables quan l’originalitat i la qualitat s’han de buscar la vida pel seu compte.

Lluís

5 comentarios

  1. […] Avui també descobrim què fan els grups quan editen un disco de merda o passable, i passem de la teoria a la pràctica de la mà dels nous directes de Mono Inc o de Moonspell, aquests darrers després d’un treball intensiu d’investigació. Parlant de treballs d’investigació, avui parlem de la problemàtica dels profiterols als restaurants d’avui en dia gràcies als xenòfocs amics del PP i C’s, The Moor. […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s