Lord of the Lost “Thornstar” Napalm Records, 2018 [CAT]

No negaré que tinc debilitat per aquesta gent, per anomenar-los d’alguna forma, però m’agrada pensar que sóc una mica més imparcial o objectiu que en Bertín Osborne recomanant-te pernil simplement pel seu sabor.

Amb aquest Thornstar ja són sis discos (més coses rares vàries i diverses per allà al mig) d’estudi, batent rècord de cançons, que si ja eren de no baixar de 12 o 13 cançons per disc, en aquest cas en tenim 20 al’edició especial. Això és bo o dolent? Depèn de com t’ho miris, hi ha gent a qui li agrada cardar molt i hi ha gent que prefereix tenir parella… ambdues coses difícilment es donen alhora.

En aquest cas, han tirat més de quantitat que de qualitat, ja que hi ha menys singles en un disc de vint cançons que en qualsevol dels anteriors amb menys tracks. Significa això que ja estan acabats? Que, com dic habitualment, és un estil que s’ha esgotat?

Doncs no crec, simplement crec que els ha sortit una mica més fluixet que el fet fins al moment, però que segueix superant en originalitat i qualitat al 99% de grups gòtics actuals, ja que, amb això de “menys singles” em refereixo al fet que en aquest disc “”””només”””” hi ha set o vuit temes que destaquin.

Sí que és veritat que del gòtic dels seus primers discos, on tocaven absolutament tots els pals de dins d’aquest gènere, hem passat a un gòtic industrial, que de vegades tira més cap al gothic-death i d’altres cap al gòtic melòdic, però on ja no hi ha tanta mescla de subgèneres.

Però això no significa que s’encasellin, doncs el seu primer track (i ben escollit single), “On This Rock I Will Build My Church”, és un tema bàsicament industrial i enganxifós perquè la gent coregi en directe, seguit per “Loreley”, un dels temes més melòdics i intimistes, amb ressons a gòtics del segle passat, i d’aquí ja anem combinant aquests subgèneres en diferent mesura o proporció, i variant totalment l’enfocament d’una cançó a una altra.

No s’encasellen perquè combinen aquest punt de genialitat amb el seu punt de bogeria… i el dia en què perdin una d’aquestes dues coses, sí que tindrem un disc dolent de Lord of the Lost… fins llavors, ens podran agradar més o menys, però dubto que treguin cap disc dolent o mediocre.

Lluís

6 comentarios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s