Coheed and Cambria “Vaxis – Act I: The Unheavenly Creatures” RoadRunner Records, 2018 [CAT]

xwk3jwccac711

Qui és el culpable del fenomen “prog”? Els músics, que es presten a ser idolatrats per uns pocs escollits? Els fans, que lloen tot el que sigui rar i complex, sent l’equivalent al món del metall a un hípster d’Starbucks o un instagramer amant dels filtres?

No ho sé, el que sí sé és que és una roda que costarà parar, i allí ficats hi ha els Coheed and Cambria, que agradaven una mica a tothom que suportés la veu fineta o no es quedés anonadat amb els cabells d’en Claudio Sanchez.

Els novaiorquesos van arribar a molta gent amb aquella tríada de discos del “Good Apollo…”, “No World for Tomorrow” i “Neverender…”, però no es van acontentar amb això, o no van poder allunyar-se de la roda del prog, i el “Year of the Black Rainbow” ja era més per lluir de composicions ultra complexes i tècniques d’execució que no perquè a qualsevol se li pogués ficar una melodia o una cançó sencera al cap.

Després van venir els dos “The Afterman”, que, a més, van decidir tocar seguits als concerts per a gaudi extrem dels progs més purs, deixant fora del setlist totes aquelles cançons que la gent podia tararejar al cotxe o fingir que se’n sabia la lletra als concerts. Amb aquella decisió, també van deixar fora dels concerts a aquells progs que no eren de pura raça.

Després van editar “The Color Before the Sun” que es va quedar en terra de ningú, no era prou tècnic com perquè els progs l’adoressin, però tampoc feia concessions al públic menys pur perquè tornessin a acostar-se a la banda.

Ara tenim aquest “Vaxis – Act I: The Unheavenly Creatures” que amenaça amb més parts i que es repeteixi la història dels “The Afterman”. Quedant bastant clar que han decidit no sortir de la roda viciosa del prog, ja que fins al setè track, “True Ugly”, no tenim cap tema accessible amb tornada mínimament enganxosa i ritmes més o menys lògics.

Però crec que s’han equivocat, perquè encara que disposen de veu agudeta, composicions entramades amb totes les forces i vagin sobrats de tècnica, aquí hi ha sentiment, encara que l’amaguin… i és quelcom que els impedirà que els progs se’ls llencin als peus.

Lluís

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s