Avalanch 30/09/2018 Razzmatazz 2 (Barcelona) [CAT]

Abans de res, encara que no tingui per què fer-ho, vull posar les coses en context. Transparència total. A mi m’agraden Avalanch, sempre m’han agradat. I em va saber greu quan es va oficialitzar l’aturada en la carrera de la banda d’Alberto Rionda. Considero que sóc dels que realment apreciava i valorava la música dels asturians. Sóc també dels que mai ha entès per què en aquest país, una banda amb la qualitat compositiva com la que Avalanch ha demostrat per activa i per passiva, no pot clarament despuntar respecte a les altres. Suposo que al final cal resignar-se i acceptar que les coses són com són i que l’èxit no és directament proporcional a quanta més qualitat compositiva demostris tenir.

20180930_211149.jpg

I suposo que d’aquí la volta de rosca addicional que el senyor Rionda es va treure de la màniga. Avalanch All Star Band … ¿de debò ??? Israel Ramos, Jorge Salán, Magnus Rosen, Manuel Ramil i … ¿¿¿Mike Terrana ??? ¿De debò ??? Tal com he dit una cosa en el paràgraf anterior, dic una altra ara, transparència total … No em va agradar la idea. No he estat partidari d’aquesta direcció, per a mi Avalanch ha estat, és i hauria de ser una altra cosa, no màrqueting, noms, cartell … no, ni ho esperava ni em posiciono a favor. Però, tot i així, no podia deixar perdre l’ocasió de tornar a veure a Alberto i a Terrana, dos dels meus músics favorits, en directe i em vaig acostar al que seria l’últim concert de la gira del 15è aniversari de “El Ángel Caído”.

20180930_211438.jpg

Tot i que la sala no va acabar presentant un ple, sí que va arribar als 3 quarts d’entrada, quelcom que té el seu mèrit per tractar-se de diumenge. En qualsevol cas, la gent que hi havia a la Razz 2 es notava que tenia ganes d’Avalanch i Alberto i la seva guitarra no van fer demorar molt l’espera fent acte de presència amb força puntualitat sobre l’escenari. Alberto i guitarra van entonar solets “Santa Bàrbara” com intro, per a continuació donar ja pas a “Hacia La Luz” amb la resta de la banda. Una forma diferent de començar un concert. Al costat d’aquests temes van anar desgranant pràcticament tots els que componen “El Ángel Caído”, que sens dubte havia de ser el protagonista de la nit, al costat de la quantitat de noms que hi havia sobre les taules. I tant nom al costat no sempre és garantia d’èxit, però què voleu que us digui, van sonar molt compactes durant les 2 hores d’actuació. Compactes i contundents. S’apreciava també una curiosa unió i bon rotllo en tot moment entre ells. Es respirava sintonia. I quan sobre un escenari hi ha tot això, difícilment poden oferir un espectacle fluix o per sota de les expectatives.

20180930_212439.jpg

Tots els músics van tenir també el seu moment individual, especialment l’animal de Terrana (i no faig referència al cocodril precisament) amb els seus 10 minuts de tempesta particular de rigor. I mentre tema a tema es podia observar a un Magnus Rosen al baix passant-s’ho d’allò més bé posant cada vegada que detectava una càmera que l’enfocava, a l’altre costat es podia observar un gran tàndem d’atac com el que formen Alberto Rionda i Jorge Salán, dos dels millors guitarristes que es poden trobar en aquest país, alternant protagonisme i fent gaudir als espectadors amb el so que es creava després de cada un dels moviments dels seus dits.

20180930_211258.jpg

Isra a la veu també va estar esplèndid, agradarà més o menys, però la veritat és que no desentona per a res en aquest grup d’estrelles. Potser el però que li vaig veure jo al concert, va ser l’excés d’estima mutu que s’obstinaven a demostrar al públic. Un assenyalant l’altre per destacar-lo i l’altre assenyalant al del costat per destacar-lo encara més i al seu torn aquest assenyalant a l’altre que assenyalava l’altre i que assenyalava al que estava posant després de detectar una altra càmera a punt de disparar-li. Massa, per a mi en excés. Sí, sou tots molt bons … tots. I nosaltres ho sabem i per això anem a veure-us.

20180930_211246.jpg

No sé si això del All Star Band durarà molt, però està clar que mentre duri faran gaudir als seus seguidors, i probablement obriran les portes a nous fans. Els crítics i detractors per descomptat aquí estaran com a representants de la nota discordant. Està clar que el disc que en principi haurien d’editar pròximament dictarà el futur d’aquest projecte internacional, el nou intent d’Alberto Rionda d’aconseguir el reconeixement almenys nacional que sens dubte es mereix des de fa massa temps. Això sí, serà ja sense el suec Magnus Rosen, que ja ha anunciat que no continuarà amb l’aventura del All Star. Comencem bé la nova era …

Sergi

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s