The Ocean “Phanerozoic I: Palaeozoic” Metal Blade Records [CAT]

The Ocean

El col·lectiu The Ocean, aquella agrupació de músics sense membres fixes que gira entorn la ment pensant del guitarrista i compositor berlinès Robin Staps, torna a casa aquesta tardor amb el seu setè treball en estudi sota el braç després de cinc llargs anys d’absència.

Si et demano que anomenis alguna cançó de The Ocean, segurament no me’n sabràs dir cap. I no serà perquè tinguin pocs hits la seva cartera de temazos, sinó perquè els noms de les cançons solen ser sempre impronunciables o impossibles de recordar. Representa això algun problema? Doncs no.

Aquest Phanerozoic I: Palaeozoic no és una excepció, tal com ja demostra a simple vista el títol del disc amb portada de gust discutible. Amb un parell de singles ja disponibles a spotify des de feia algunes setmanes, la cosa prometia; sobretot si, com jo, fa cinc anys vas quedar atrapat per la màgia de l’anterior i brutalíssim Pelagial. Sembla que la banda ha optat per una via continuista i la formació es manté estable, la qual cosa celebro.

La part negativa: només 7 temes (dos dels quals instrumentals) i poc més de 45 minuts de música. Tres temes llargs, això sí, però… cinc anys per tan poca productivitat? Per ser alemanys, poques ganes de currar sembla que tinguessin. En defensa seva, cal dir que l’àlbum sembla tan treballat a nivell compositiu que les cançons difícilment podrien ser més perfectes del que són. Tot i així, pel meu gust aquest Phanerozoic (permet-me que n’escurci el nom) no arriba a assolir les cotes de sublimitat del seu predecessor. Ni de conya. El que sí s’ha d’admetre és que cada cançó té el seu moment de genialitat i en el seu conjunt, l’àlbum et va captivant irreversiblement a mesura que et submergeixes en les profunditats del fons marí, amb tota la seva geologia i fauna variada. Allà hi trobarem post-hardcore, sludge metal, música clàssica, prog per un tub i l’estel·lar col·laboració d’en Jonas Renske aportant la seva particular melancolia a “Devorian: Nascent”.

Si ja n’eres fan, no et decebran. Si acabes d’arribar i tens tres quarts d’hora disponibles, dóna-li una escoltada. Però compte amb els poders ocults que s’amaguen en la immensitat de l’oceà. Un cop dins costa sortir-ne.

Pere Gelis

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s