Podcast del programa emès el 25 de Novembre de 2018

Primer programa després de les inundacions en què patíem no tornar a trobar a la mascota del programa, en Post-Hardcore, però al final apareix en bones condicions… bueno, es diu Post-Hardcore per alguna cosa… apareix en condicions, deixem-ho així.
Ah, i aprofitem per arrencar un nou concurs, dels concursos aquests tan típics que fem al Paranoia Metal Show.

Al programa d’avui us oferim de posar el nou disc dels Evergrey, però, com la nostra audiència té bon criteri, (excepte els que diuen que els discos de Volbeat són variats), doncs no ens demanen que el punxem, podent-nos dedicar a tot un seguit de novetats que se’ns han acumulat aquestes dues setmanes, començant pels més tècnics i vanguardistes, com són els Nanowar of Steel, i la nova tarifa ardilla especial éssers primigenis.

Dins de les novetats, avui tenim sub-secció anomenada “gent que està massa cuita per la música o són japonesos“, protagonitzada pels Zemeth, el crossover raro thrash que per sort no és thrash dels Azusa o el flautista prog-black-avantgarde dels Sigh i la seva versió lliure del Fiesta Pagana.

Encara dins de les novetats, us fem la comparativa entre els grups que diuen que fan Metalcore com els Memfis May Fire, a qui acompanyen raperos no exiliats, amb els grups que sí que fan Metalcore i serveixen per a recollir calçots, com els Unearth.

A la secció arxi-coneguda de “coses que no sabíeu i que segurament tampoc volíeu saber“, avui hi tenim l’anàlisi exhaustiu del què vindria a ser la “pausa noruega” o el típic cafè que dura entre 15 i 20 anys, analitzat de forma pragmàtica amb els In The Woods i els Conception.

Parlant de pauses, uns que també retornen d’una pausa noruega sense ser noruegs, són els Smashing Pumpkins, que han perdut una baixistesa pel camí, o els Set for the Fall que han perdut la pròpia identitat.

Deixant un moment de banda les novetats, avui, amb el grup preferit del ministre espanyol d’exteriors, els Saliva, aprenem què és el metall alternatiu no monyardívol.

També aprenem més coses, i és que avui estem a tope d’ensenyadors, i és que demostrem pràcticament com saber que un disc és dolent, i ho fem gràcies als directes de Moonspell i de Dee Snider, i que a més, tots dos coincideixen en passar el nostre filtre de “noms per a directes”.

Tornem a les novetats, i és que encra no havíem acabat, ens han quedat més recollidors de calçots com els All Hail the Yeti, i els que esperem que ens confirmin les proves anti-dopatge, els Hamlet.

I ja per acabar amb els novetats, metall kilòmetre 0, desde Terrassa, uns altres que fan pauses noruegues, els Vidres a la Sang que retornen amb nou disc (i d’aquí que sigui una novetat, per si no ho havíeu pillat del tot).

 Avui no tenim webmàster, però sí que tenim mort de la setmana, de qui en seguim la cronologia mortívola i descobrim que no és un mort de per se o de per altri, si no de per nostri, és a dir, provocat per la crida que vam per fa dues setmanes, alhora que descobrim l’existència de las Juventudes Indepes Galegas.

Tot això i més, com tècniques pollastrívoles o l’acunyamenta de la etiqueta “balades romàniques“, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s