Podcast del programa emès el 2 de desembre de 2018

Avui tenim un programa especial prog, no sabem si és el programa en què més música prog hem punxat, però sí que sabem que és el programa que hem fet des d’una visió més progressiva dels darrers vint-i-pico anys, on descobrim que el típic gallec prog és més proper al funeral doom metal munyeires que a Dream Theater.

I què més progressiu que la visió de la diversió audiovisual d’en David Lynch? Ja us ho dic jo ara, res, a menys que punxem algún dels seus fans absoluts, com són els Audrey Horne, tot i que descobrim que has de ser fan de Haken per poder ser fan de David Lynch… ho seran els Audrey Horne?

Avui tenim a dos tipus d’óssos panda, els més fiesteros en quant a pintamenta facial, com serien l’Alice Cooper amb el seu nou directe, i en Hank Von Hell, amb el seu pare, el senyor Hellvete, un xic emprenyat amb el nen de casa.

I després tindríem als óssos panda més seriosos i blackmetalers, com els Immortal, que són tan seriosos que, de fet, estan tristos. I no només musicalment, sino que també descobrim el perquè de les seves dificultats reproductives i de la seva tristor interior… potser no sortirà al National Geographic, però segurament sí a alguna revista d’investigació científica.

Avui, a la secció de “Fent Amics“, a més d’en David Lynch i els Haken, també hi tenim als Medina Azahara, als punks, als progs en general i als gallecs en particular, juntament a la gent de l’Institut del Teatre, tot un récord en molts anys de programa.

Passem ja a les novetats, perquè a més dels directes d’Alice Cooper i de Gotthard, avui tenim el recopilatori d’en Blue Stahli i als modernills comercials, els Dark Signal.

Més novetats encara, tenim a un tiu que crèiem que faria ràbia, i en fa, però no pel mateix, en Thomas Silver, i a una tia que no fa ràbia perquè la treu tota quan canta, els Jinjer presentant no un cd, si no un micro-cd.

I encara ens en queda alguna, com és el cas dels penjats del dia, tot i no ser japonesos, els The Monolith Deathcult i el seu death industrial proto-comunista party hard.

Dins de la secció del Mort de la Setmana, al programa d’avui seguim recollint els fruits (que potser no estarien en un molt bon estat) de la darrera crida feta a través del programa, i ens n’anem cap a Londres, una ciutat molt literària a nivell de sentamenta, tot i que força endarrerira sentatísticament respecte a La Jonquera a nivell de comoditat… i altri.

Encara dins del mort de la setmana, avui descobrim obscures connexions intraneuronals, donant llum sobre diverses problemàtiques i fets contrastats com la relació entre la mantega de luxe i la vida de músic, i la relació entre la New Wave of Heavy Metal i la Constitució espanyola. Tot un repte d’investigació al qual donem unes respostes que us deixaran atònits.

Recuperem també la secció de la recomanació del Webmàster a la vora del foc, i ho fem tope progs i amb les corresponents referències audio-visuals a David Lynch, com no podia ser d’altra forma, gràcies al nou disc dels Insight After Doomsday, creat desde la Suècia barcelonenca.

Per cert, que seguim en la recerca d’una subsecció per a la secció del nostre Webmàster, qui apunta maneres per fer quelcom tipus presentador de l’1,2,3… responda otra vez… ja l’hi veiem.

Ja per acabar, us descobrim com fer una bona decoració nadalenca si sou gòtics, combinant làtex i boles de colors, i més si sou fans de Lord of the Lost o Anaal Nathrakh.

Tot això i més, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s