No Name Faces “Walls of Anxiety” Spinnup Records, 2018 [CAT]

No Name Faces un nou grup de rock alternatiu canadenc, és a dir, molt Nickelback, amb la petita diferència de que són suecs… o almenys això és el que es podria deduir amb poques possibilitats d’equivocar-se després d’escoltar el seu primer single, que obre aquest disc de debut i que, a més, li dóna títol.

Però,encara que tot fos molt fàcil, les veuetes del meu cap i jo solem complicar-nos la vida, i ens agrada seguir els nostres propis consells com el de no començar mai a escoltar-se un disc per la primera cançó.

I què ha passat? Doncs no ho sé, perquè després d’escoltar-lo algunes vegades, segueixo com a esmaperdut. Sí, la primera cançó, és Nickelback, fins a aquí bé… ono, segons es miri.

El segon track, Silence, comença com a balada, i quan ja t’esperes la típica balada de rock alternatiu, i estàs a puntet de donar-li a l’stop del reproductor, es converteix en una espècie de marxa nupcial militar. Lu què? Sí, això mateix. Sense temps a reaccionar, comença The Truth Will Bring Them Down, que comença com a groove melòdic, una mica Five Finger Death Punch. Però, no havíem dit que eren uns mariquilles nickelbackians? Sí, i de fet, aquest tercer track evoluciona d’aquest groove melòdic al típic rock alternatiu canadenc.

Quan et tenen descol·locat, arriba la quarta cançó, I’m Sorry, típica balada-mig temps de rock alternatiu vomitivament comercial. Aquí ja penses que tot l’anterior era algun tipus d’error i que això és el que pretenien fer, però… entra “Welcome to the Freakshow”, un altre mig temps que sembla donar-te la raó, fins que notes que els ritmes són massa pesats per a un mig temps de rock alternatiu, i més quan arriba la tornada i adquireix una teatralitat innata… un moment…estan fent rock alternatiu passat pel filtre dels seus compatriotes Avatar?

My Hero és més íntima, i res té a veure amb el rock alternatiu, i ja en xoc, sóna“My Shadow Is My Only Friend”, tema cañero, directe i… amb solo de guitarra! Pot ser més rar? Doncs sí, el penúltim track, Cannibal, comença com el que hauria de ser, un tema súper comercial de rock alternatiu, però es talla en sec per una melodia vocal que ens recorda a uns Pink Floyd fins que arriba la tornada i passen aconvertir-se en un grup AOR dels 80.

Per a acabar, Fly Away sembla acabar més alternativa, però ja, després de tot l’escoltat, t’adones que aquesta gent o són alternatius que no saben fer rock alternatiu, o són uns putos genis ques’han equivocat d’estil musical.

Lluís

Un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s