Ja estem tope nadalencs, lo que comporta poder posar gifs de pares noel xungos i el típic villancic que cada any ens regalen els Asha.

Avui programa especial sobre com no fer el mateix programa que altres ràdios fan per aquestes èpoques, mentre tothom decideix fer el millor de l’any, nosaltres ens dediquem a punxar el més criticable de l’any, que és més complexe però també més molón, com els Powerwolf que no en tenen ni puta idea d’escollir els singles del seu disc, o els Papa Roach, que fan discos sense anar drogats i sense saber què els convé.

La comparativa entre els bancs per seure de la Jonquera i de Helsinki segueix portant cua, si no, que els ho preguntin als camioners francesos, i ja que parlem de cues, parlem del què els acompanya, i és que avui fem públiques les dificultats que tenim per fer més Nadal i pintar-nos les boles amb purpurina dels xinos.

Avui, per fi, considerem que s’ha de fer esment del nou cantant dels Stone Temple Pilots, ja que està en ratxa i sembla que té intencions de seguir viu, com també s’han de fer esment de títols de discos com el directe d’en Dee Snider o la segona part musicada del Legend of Zelda, que s’han posat única i exclusivament per a acontentar a l’Ivan.

Entre les novetats que presentem avui, tenim als Papa Roach, però anem pels discos més o menys bons, i és que tenim el disc que s’hauria de posar en Delembé per arribar a l’hora als entrenaments del Barça, el dels Nomy.

En aquest programa destaca la multitud de targets possibles dins del Fent Amics, que van des del nou directe dels Volbeat amb la seva gran varietat musical, a la demència senil d’altra gent, passant pels viejóvenes dels Surpalunar.

No és fins arribar als Turbonegro que no trobem res criticable, i és que avui portem un bon dia criticador, també gràcies als Vola i al seu prog-mony.

Altres novetats que tenim són els The Price tope xandaleros i els Dirge, tope sludgeros.

Però no havíem dit que avui el programa era molt nadalenc? Doncs sí, i és que a partir dels Peces in the River, ens trobem amb els Greenleaf, Unearth i Affecting Discent.

També hem dit que no feiem el mateix que altres ràdios, però és que, a més, no fem el mateix que nosaltres mateixos, i el mort de la setmana, avui passa a ser el detingut de la setmana, protagonitzat per un runner amant del Nadal i la cançó del Fum, Fum, Fum, que ens fa una magistral classe de com sortir de l’armari. Curiosament, això ens porta a comparar a l’Ivan i l’Albert Rivera, trobant subtils diferències, tot s’ha de dir.

Més seccions que varien, són la primera subsecció de la secció de la recomanació del nostre webmàster a la vora del foc, primera subsecció que passarà a dir-se, donada la nostra precissió suïssa, “Tal dia com avui, més o menys“.

També varia la segona subsecció de la seva secció, i és que dins de la recomanamenta, passem a tenir una recomanamenta per equivocació provocada per les presses, on se’ns recomana als Enemy Inside, potser no per se ni per la Nastassja, però sí per altri o la Cristina Scabbia.

Finalment, i per majoria absoluta de dos, avui decidim que els All Hail the Yeti, a l’uníson, molen mogolló.

Tot això i més, com la possibilitat de morir per incomoditat banquil, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo