Programa PRE-Nadalenc, amb el PRE recalcat donat que hi ha molta gent que no sap quin dia és Nadal i van a deshora, no sabem si ja per la ingesta excessiva de menjar o d’alcohol, o de tot.

I comencem recomanant-vos un instagrammer sorgit a partir d’una sub-sub-secció del programa que darrerament porta cua, sobretot a la zona de la frontera francesa.

https://www.instagram.com/miserable_men/

Al programa d’avui, descobrim que en Sergi té molts amics, començant per en Hank Von Hell, rebatejat dos o tres cops com a Frank, ja que els seus pares es van equivocar posant-li nom, es veu de lluny que té més cara de Frank que no pas de Hank.

També descobrim que en Lluís no és que sigui anti-nadalenc, és que és nadalenc pel què convè, però no per tot, que ja hi ha masses hippies en aquest món i massa gent que va amb jerseis de llana cutres.

Passem a l’apartat musical, amb un Tsunami de novetats, ambientades pels Blackmore.

Avui recuperem als Last Autumn’s Dream després que ens hagin fet cas i s’hagin pres un temps de reflexió entre disc i disc, i amb els quals us podem aconsellar entre si prendre tequila blanc o tequila reposat a les nits lúdico-festives venideres.

També us presentem als Imperial Jade, de Barcelona tot i que més de provincia que no de ciutat, fent palès el nostre domini geogràfic català.

Ja arriba Nadal, i mentre les teles posaran totes les pel·lícules sobre els Fantasmes dels Nadals passats, presents i futurs, nosaltres us en presentem la versió musicada per part d’en Mark Morton, el guitarra de Lamb of God i futurible mort de la setmana per hòstia a lo Bud Spencer.

També tenim nous singles dels Demon Hunter que volen pillar catx en plan ultra cristià, i dels Arch Enemy que per fi pretenen aprofitar a la Alissa White-Gluz. I ja que tenim apartat femení, per què no punxar una mica dels Lucifer?

Per acabar amb les novetats, avui us presentem els Shadow Domain sybreejant força donat que tenen a algún ex-Sybreed entre ells, i als creadors de portades bucólico-nadalenques, els Phlebotomized, gent de fàcil recordamenta.

Dins de la ratxa que portem a la secció del mort de la setmana, avui us presentem a un punky amant de les sopes, i us descobrim què és una tallinesa i com d’un suposat atac de cor, podem passar a un mort per tallarí cabrejat, que no és moc de pav.

Encara dins d’aquesta secció, us fem la revel·lació que segurament canviarà les vostres vides, o no, sobre l’orígen nomenclaturístic dels Mecano i de la seva influència sobre el Synth-pop anglès dels 80.

Abaixem una mica la intensitat després de tanta informació, i punxem un parell de nadales de la mà dels Vreid, una gent que podrien protagonitzar una gran escena de pel·lícula on es requerís de la frase “Yo soy el hielo”, i els Behemoth, cada cop més involucrats en el folclore nadalenc.

Per acabar amb el resum, avui ignaugurem la secció de “Tal dia com avui més o menys“, remuntant-nos a fa gairebé 20 anys i parlant d’aquell grup que tant hem punxat aquests darrers temps, els Sonata Arctica i les seves promeses de polític.

Avui la recomanació del nostre webmàster a la vora del foc es converteix en la primera part de la recomanamenta del Top 10 d’aquest any, quedant-nos amb els Lord of the Lost d’entre la selecció d’en Lluís, molt adient quan la secció havia començat amb pitorros torts i acaba amb postures força compromeses.

Tot això i més, com atrevir-se a presentar un recopilatori de balades dels Scorpions com a novetat i sense que se’ns escapi el riure, al programa d’aquesta setmana:

Aneu a descarregar-lo